HEINRICH SCHLIEMANN

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann, conegut com Heinrich Schliemann, va ser un empresari i arqueòleg alemany, al qual se li atribueix el descobriment de les restes de la llegendària ciutat de Troia. També se'l considera l'impulsor de l'arqueologia moderna.

Va néixer l'any 1822 en un petit poble del ducat alemany de Mecklenburg-Schwerin, prop de la frontera amb Polònia. La seva mare va morir quan ell tenia nou anys i el seu pare, el pastor del poble, es va encarregar d'ell.  Als set anys li va regalar el llibre "La història del món il·lustrada" de Ludwig Jerrer, i quan tenia vuit anys li va llegir la Ilíada d'Homer. Heinrich en va quedar meravellat, i tot i que tothom li deia que Troia era un lloc fictici fruit de la imaginació d'Homer, ell no en va fer cas i es va proposar demostrar al món l'existència de la ciutat.

Retrat de Heinrich Schliemann

Quan tenia 14 anys, Heinrich va haver de deixar els estudis i va començar a treballar en una botiga local, sense tenir cap estona lliure per llegir ni aprendre. Cinc anys després, va deixar la feina per marxar cap a Veneçuela a fer fortuna. Durant el viatge, però, el vaixell va naufragar a les costes holandeses, tot i que afortunadament en va aconseguir sortir viu.

Es va quedar a Amsterdam, on va aconseguir feina de comptable en una important empresa. A partir d'aquest moment, Heinrich va començar a triomfar en el món dels negocis i a acumular una gran fortuna. A més a més, dedicava part del seu temps i diners a formar-se i a aprendre molts idiomes, una dotzena en total.

El 1852, es va casar amb Ekaterina Lishin a Sant Petersburg, amb la qual van tenir tres fills. Tot i així, entre aquell matrimoni no hi va haver mai amor i es van divorciar l'any 1869. Aquell mateix any, Schliemann es va casar amb Sophia Engastromenos, una noia grega de 17 anys que era capaç de recitar els versos de La Odissea. Van tenir dos fills: Agamèmnon i Andròmaca, noms de dos personatges homèrics.

Casament de Heinrich amb Sophia

Ja retirat del món dels negocis, Heinrich es va dedicar completament a buscar Troia. El 1870 va començar les excavacions a la muntanya de Hissarlik, a Turquia, seguint els consells de l'arqueòleg Frank Calvert, que ja portava uns anys excavant aquella zona.

Schliemann va establir que aquesta muntanya tenia diverses capes de terra que contenien les restes de diverses ciutats, i que la Troia que buscava estaria en el penúltim nivell de les capes inferiors. Per arribar-hi amb rapidesa, Heinrich i el seu equip van cavar sense miraments i fins i tot es diu que van utilitzar dinamita, mètodes molt criticats pels experts de l'època ja que segurament es van destruir les restes d'altres ciutats.

Dibuix de les capes de Hissarlik

L'any 1873, Schliemann va desenterrar el "Tresor de Príam", que contenia més de 10.000 objectes d'or. Va treure l'or fora del país per amagar-lo a Grècia i va fotografiar la seva esposa amb algunes de les joies. En saber-ho, el govern turc el va acusar de robatori de béns nacionals i el va obligar a pagar una multa. 

Sophia amb joies del Tresor de Príam

El 1876 també va excavar les tombes dels reis micènics a Grècia, on va trobar tombes i objectes funeraris com la Màscara d'Agamèmnon, i finalment va fer altres excavacions a la illa d'Ítaca i a Orcomen (Grècia).

El 26 de Desembre de 1890, Schliemann va morir a l'habitació d'un hotel de Nàpols, després que no el volguessin atendre a l'hospital per falta de documentació i diners.

Tot i que temps més tard es va descobrir que el "Tresor de Príam" va pertànyer a un altre període històric que el de la Troia homèrica, gràcies a Schliemann es sap que la guerra de Troia va passar a la muntanya de Hissarlik i que la història d'Homer es basa en fets reals. 

 

Jordi Isern

 4t ESO