EL VOL D'ÍCAR

Aquest conegut mite és una reflexió sobre el comportament irresponsable i irracional del jovent.

Segons la llegenda, el rei Minos de Creta, encarregà a Dèdal, un prestigiós arquitecte, que li dissenyés un laberint on hi pogués viure la seva mascota minotaure sense que pogués fer cap mal.

El minotaure de Minos en el seu laberint

Minos, intentant deixar en secret l'existència de la seva horrorosa mascota, tancà Dèdal i el seu fill Ícar en el laberint perquè no poguessin escampar el secret. Estaven destinants a morir allà, però Dédal va tenir una idea enginyosa; va crear unes ales a partir de plomes d'ocell i cera per poder escapar d'aquella mort imparable. N'hi va donar un parell a Ícar i li digué que fos savi i responsable i no s'acostés massa al sol ja que es desfaria la cera. Ícar assentí i emprengué el vol. Mentre volava, s'entretingué amb l'espactacularitat de les vistes i la magnifica sensació d'estar suspès a l'aire i accidentalment s'acostà massa al sol. Se li començaren a desfer les ales i acabà caient al mar.

Dèdal contemplant la caiguda del seu fill Ícar

Aquesta llegenda donà nom al complexe d'Ícar, un terme en psicoanàlisi i teoria de personalitat en psicologia.

Les persones que pateixen aquest complexe tenen una sèria d'atributs característics de l'anàlisi del comportament d'Ícar en la història: narcisisme, noció falsa sobre el futur (que el futur no importa etc.), forta atracció al foc, un desig d'immortalitat i una concepció de la dona com un objecte. 

Aquí teniu més informació sobre aquest mite: 

Julia Edwards 
4t ESO