LA HISTÒRIA DEL CALENDARI ROMÀ

Calendari actual

El calendari que actualment tenim prové del que Juli Cèsar va manar elaborar, tot i que se li ha fet alguna lleugera modificació. Tot i així, en la història del calendari romà es poden distingir tres etapes: l'etapa inicial, la reforma de Numa Pompili i la reforma de Juli Cèsar.

Fase inicial

La característica més important d'aquesta etapa és el fet que es tractava d'un calendari lunar. L'any estava format per deu mesos, cada un dels quals constava de 29 dies i mig. Es contaven només els mesos de març a desembre i s'ignoraven els mesos de gener i febrer. Els noms dels mesos eren:

1. Martius, en honor del déu Mart.
2. Aprilis, potser per la deessa Afrodita (Venus en la civilització romana),  o de aperire (obrir), perquè la terra s'obre en aquest mes.
3. Maius, potser per la nimfa Maia, mare del déu Mercuri.
4. Iunius, en honor de la deessa Juno.
5. Quintilis.
6. Sextilis.
7. September.
8. October
9. November.
10. December.

Tal i com veiem, els noms del cinquè al desè mes són derivats dels adjectius numerals corresponents. D'aquí ve la conservació dels noms catalans de setembre, octubre i novembre i desembre.

Reforma de Numa Pompili

Amb la reforma de Numa Pompili, es van afegir dos mesos més al calendari: l'onzè, anomenat Ianuarius (Gener), en honor al déu Jano, i el dotzè mes, anomenat Februarius (Febrer), en honor a Februo, déu de les purificacions. Així doncs, l'any acabava amb un mes dedicat a les purificacions i, de pas, als bons desitjos de cara al nou any.

Aquesta reforma, també va determinar el número de dies corresponents a cada mes, de manera que el calendari romà va passar a distribuir-se de la manera següent:

Calendari de Numa Pompili

1. Martius: 31 dies.

2. Aprilis, 29 dies.
3. Maius, 31 dies.
4. Iunius, 29 dies.
5. Quintilis, 31 dies.
6. Sextilis, 29 dies.
7. September, 29 dies.
8. October, 31 dies.
9. Nouember, 29 dies.
10. December, 29 dies.
11. Ianuarius, 29 dies.
12. Februarius, 28 dies.

El resultat d'aquesta distribució dels mesos era un any de 355 dies. No existien mesos amb un número parell de dies perquè els primers romans ho consideraven de mala sort, excepte el mes de febrer. Per aquest motiu, l'any tenia 355 dies en comptes dels 354 del cicle lunar.

A partir de l'any 153 aC, el gener i el febrer van passar a ser els primers mes de l'any.  

Reforma de Juli Cèsar

A l'any 46 aC, Juli Cèsar, va encarregar a un astrònom alexandrí anomenat Sosígenes la confecció d'un calendari solar.

Juli Cèsar i Sosígenes

Aquest va establir un any de 365 dies: els mesos de gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenien 31 dies; abril, juny, setembre i novembre, 30 dies; i el febrer 28 dies.

Per acomodar l'any al curs del sol, Juli Cèsar va ordenar que cada quatre anys s'afegís un dia més entre el 24 i el 25 de febrer.

Quan Cèsar va morir, es va donar el nom de Julius al mes que s'anomenava Quintilis.  Més tard, August va donar el seu nom al mes sextilis.

En aquesta presentació podeu trobar més informació sobre el calendari romà:

Calendari de Juli Cèsar

C

Laura Canadell

4t ESO