EL VOLCÀ ETNA EN LA MITOLOGIA

Escrita per -
EL VOLCÀ:
El volcà Etna està situat a la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. És el volcà actiu més gran d'Europa. Medeix uns 3.322m d'altura i cobreix una àrea de 1.570 Km2.L'Etna va aparèixer fa uns 300.000 anys, o sigui que es considera un volcà recent segons el temps geològic.

El volcà Etna
EN LA MITOLOGIA: LES FARGUES DEL DÉU HEFEST:
A l'interior d'aquest volcà  es situaven les fragues d'Hefest, on aquest déu forjava en companyia de ciclops i de gegants objectes metàl·lics per altres déus.
Entre aquests hi ha : l'escut d'Hèracles que ningú podia trencar, el carro de Hèlios, la ègida i el llamp de Zeus, les sandàlies alades d'Hermes, el trident de Posidó, l'arc i les fletxes d'Eros...
El nom d'aquest volcà prové de la nimfa Etna, filla d'Urà.
Sota aquesta muntanya el déu Zeus va tancar el monstre Tifó, el qual és el motiu de les erupcions i dels sismes.
La fargade Vulcà de Velázquez. Museo del Prado
El déu Hefest treballant 


EL DÉU HEFEST:
Hefest és el déu del foc, la forja, l'artesania i la metal·lúrgia. A més, és el ferrer de diversos herois i déus. Aquest déu és fill de Zeus i Hera, i era un dels 12 deus que convivien a l'Olimp.
Hefest es caracteritza per ser bastant lleig, coix, barbut i per estar sempre brut.
Ell va tenir diversos fill, i podríem incloure a Pandora que ell va crear a partir d'argila. 
Hefest es va casar amb la deessa Afrodita, però ella li va ser infidel amb el déu de la guerra Ares.
Hefest a la forja, Guillaume Coustou
Quadre d'Hefest

Abril Sala 
4t ESO

Comentaris

Lioba Sallés Graus ha dit…
Hola Abril! T'haig de dir que m'ha agradat molt la teva entrada perquè porto des de petita sabent què és un volcà, però mai m'hagués parat a pensar en diverses coses:
1.que el volcà tenia una relació envers la mitologia
2.el Déu Hefest, el desconeixia per complet
3.els objectes metàl·lics dels altres déus

A ser sincera, el que m'ha agradat més d'aquesta entrada és el coneixement que has aportat al esmentar aquest Déu anomenat Hefest i, a més, que sigués el que fabrica els objectes pels altres déus (l'escut d'Heràcles, la ègida i el llamp de Zeus, etc), suposu que al veure'ls des de petita representats amb els seus objectes, això va suposar que no hi mostrés interès en saber d'on procedien.
Respecte a la resta de l'entrada, molt entenedora!

Felicitats per l'entrada i gràcies per aquesta aportació!
18 de gener del 2015, a les 20:00
Anònim ha dit…
És una entrada que m'ha fet aprendre que Etna era quelcom més que un Volcà en la mitologia, tla com diu la Lioba. Jo sempre havia pensat que era un volcà i prou. Havia llegit moltes vegades sobre Hefest però és la primera en la que llegeixo que és on tenia les fargues. És molt bonic tot plegat. M'agradaria poder veure-l algun dia d'aprop, el trobo molt bonic.
19 de gener del 2015, a les 16:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació