LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -
La música a l'antiga Grècia era present en quasi tots els aspectes socials: festes, funerals, teatre, etc. Per tant, representava un aspecte cabal en la vida dels habitants de l'antiga Grècia. Predominantment, la música anava destinada als déus i als poders divins.

Com va originar?
Les primeres cançons van ser versions cantades de les obres de Homer, la Ilíada i l'Odissea. La gran importància de la música va acabar resultant que fós una assignatura obligada a les escoles. L'educació musical era una part molt important en la formació de les elits i èxits d'aficionats a la música eren considerats un signe de le cultura i el gust. La música grega era coneguda arreu del món mediterrani influint i sent influenciat per altres tradicions musicals amb què es trobava.

Quins eren els instruments més freqüents? 
Hi havia una gran varietat d'instruments. Els més freqüents eren:

 Percussió:
El Sistre
Imatge del Sistre, un instrument de percussió que feia la funció de cascavells.


Altres tipus d'instruments de percussió









Diferents tipus de tambors (a dalt) i Cròtals (a baix).

 Corda:
La Lira
Imatge d'una Lira, instrument de corda

  La Cítara 
Imatge d'una Cítara, instrument de corda.

Vent:
L'Aulos
Imatge d'un Aulos, instrument de vent.
Els artistes eren considerats membres molt valuosos de la societat i eren jutjats sobre la seva capacitat musical en competicions públiques. Normalment eren els mateixos compositors i liricistes de la música que tocaven. Eren coneguts com a melopoioi (creadors de cançons) i eren normalment homes. Dos músics bastant importants eren Filotas y Didymos. Altres músics professionals incloïen els trieraules que eren els que acompanyaven els soldats marxants (habitualment tocaven la trompeta o eren cantants corals).


Altra informació interessant:

L'escala bàsica musical en aquells temps s'anomenava Dòria: re mi fa sol la si do re. A canvi de l'escala moderna (do re mi fa sol la si do) que és ascendent (es llegeix de greu a agut), la Dòria era descendent (es llegia d'agut a greu). La nota amb més importància en aquells temps era el la (totes les músiques anaven entorn d'aquesta nota).





Julia Edwards
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
És molt interessant veure com molts dels instruments que utilitzem ara són descendents dels que utilitzaven a l'antiga Grècia.
23 d’octubre del 2015, a les 14:05
Unknown ha dit…
Tot i que tenim referències de música a l'època grecorromana, no tenim música escrita fins al renaixement, i per tant no s'ha pogut tocar mai la música que es tocava aleshores. Una entrada molt interessant!
7 de febrer del 2018, a les 11:42
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació