29 de gener de 2015

LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

La música a l'antiga Grècia era present en quasi tots els aspectes socials: festes, funerals, teatre, etc. Per tant, representava un aspecte cabal en la vida dels habitants de l'antiga Grècia. Predominantment, la música anava destinada als déus i als poders divins.

Com va originar?
Les primeres cançons van ser versions cantades de les obres de Homer, la Ilíada i l'Odissea. La gran importància de la música va acabar resultant que fós una assignatura obligada a les escoles. L'educació musical era una part molt important en la formació de les elits i èxits d'aficionats a la música eren considerats un signe de le cultura i el gust. La música grega era coneguda arreu del món mediterrani influint i sent influenciat per altres tradicions musicals amb què es trobava.

Quins eren els instruments més freqüents? 
Hi havia una gran varietat d'instruments. Els més freqüents eren:

Percussió:
El Sistre
Imatge del Sistre, un instrument de percussió que feia la funció de cascavells.


Altres tipus d'instruments de percussió












Diferents tipus de tambors (a dalt) i Cròtals (a baix).

Corda:
La Lira
Imatge d'una Lira, instrument de corda

 La Cítara 
Imatge d'una Cítara, instrument de corda.

Vent:
L'Aulos
Imatge d'un Aulos, instrument de vent.

Els artistes eren considerats membres molt valuosos de la societat i eren jutjats sobre la seva capacitat musical en competicions públiques. Normalment eren els mateixos compositors i liricistes de la música que tocaven. Eren coneguts com a melopoioi (creadors de cançons) i eren normalment homes. Dos músics bastant importants eren Filotas y Didymos. Altres músics professionals incloïen els trieraules que eren els que acompanyaven els soldats marxants (habitualment tocaven la trompeta o eren cantants corals).


Altra informació interessant:

L'escala bàsica musical en aquells temps s'anomenava Dòria: re mi fa sol la si do re. A canvi de l'escala moderna (do re mi fa sol la si do) que és ascendent (es llegeix de greu a agut), la Dòria era descendent (es llegia d'agut a greu). La nota amb més importància en aquells temps era el la (totes les músiques anaven entorn d'aquesta nota).





Julia Edwards
4t ESO

1 comentari:

Laia Masnou ha dit...

És molt interessant veure com molts dels instruments que utilitzem ara són descendents dels que utilitzaven a l'antiga Grècia.