16 de gener de 2015

MITE D'AMOR I PSIQUE


Un mite d'amor com el d'Amor i Psique parla de la lluita entre el cor, la passió i la raó. Amor o bé Eros, era el déu que feia enamorar, i desenamorar, que jugava amb els sentiments dels homes i dels déus. I Psique, era l'ànima, l'última cosa que abandonava el cos, abans de la mort. 

El mite diu que hi havia una ciutat, on hi havia un rei i una reina que van tenir tres filles. Les tres, cridaven l'atenció per la seva bellesa, però tot i així la més petita era la més bonica, i es deia Psique. Ho era tant, que la deessa Venus, es va posar gelosa perquè ella volia ser-ho més.

Venus, va enviar el seu fill, Amor, el déu de l'amor, a fer que la jove s'enamorés del ser més lleig. Però per error, el déu Amor, es va enamorar de la jove i per no desobeir a la mare, va fer un pla: el pare de Psique, va anar a consultar un oracle i aquest, li va dir que portés a la seva filla fins a una roca, que allà, es casaria amb un monstre. Ella, amb una gran pena, va ser conduïda fins allà i la van deixar abandonada. La van portar al mig d'una vall molt fonda, al costat d'un riu, on hi havia un palau preciós. 

Quan va entrar, les portes s'obrien al seu pas, i unes veus que ella desconeixia, misterioses, la van guiar, li van donar de menjar, i després, la van conduir fins al seu dormitori.

Quan dormia, va sentir al seu costat el seu misteriós marit, que es va estirar al seu costat. Però no el va poder veure, no l'havia vist mai, abans que sortís el sol, ell ja havia desaparegut. I així van estar durant un temps, durant el dia, ella estava sola, i de nit, apareixia el seu home, i s'estirava al seu costat i així era molt feliç, fins que un dia va començar a trobar a faltar a la seva família i va demanar-li permís al marit, per anar-los a veure. 

Ell, li va permetre, però amb una condició, que no fes cas als consells que li diguessin sobre intentar investigar qui era realment el seu marit, ja que això voldria dir, perdre'l per sempre. Però la van convèncer. Les seves germanes li van dir que un dia, de nit, encengués una espelma i així veuria com era. I ella, així ho va fer. Però quan va veure la bellesa d'Amor, de l'emoció, una gota de cera de l'espelma li va tocar l'espatlla al marit, i es va despertar. Ell, després del que li havia dit abans, la va abandonar. 
Escultura d'Amor i Psique Antonio Canova

Psique, va començar la recerca del seu marit. Primer de tot, va anar al temple de la deessa Ceres, després, a una arbreda de la deessa Juno, però ningú la va poder ajudar i no li va servir de res. Però li quedava una opció, que era recórrer a Venus, però la mare del seu marit no es va apiadar d'ella,  i la va enviar al regne dels morts, on vivia la deessa Prosèrpina, perquè li donés una caixa plena amb la seva bellesa. 


La va aconsellar com s'havia de comportar durant el viatge: havia de portar dos pastissos per tirar a la cara d'un gos de tres caps que vigilava el regne, portar dues monedes a la boca per facilitar-li el pas del riu que separava el regne dels vius del regne dels morts, i finalment, li va dir que no obrís la caixa que Prosèrpina li donés. 

Psique, va fer cas, i va tornar sana i estàlvia, però un cop al costat del riu, per curiositat, ella va obrir la caixa i al obrir-la, va sortir de dins la caixa un somni mortal que va fer-la desplomar a terra. Però Amor, va córrer a ajudar-la i va recollir el somni mortal que s'havia apoderat de Psique, el va tornar a guardar a dins la caixa, i després la va despertar. 

El final del mite, diu que van viure feliçment junts tota l'eternitat.  






Aina Serra
1r Batx