EL MITE DE GALATEA
He trobat tres mites que parlen sobre una dona que es diu Galatea però tots els mites són diferents i no tenen res a veure l'un amb l'altre.
GALATEA
Galatea era una jove que vivia a la illa de Creta i era filla de Euriti i Lampro. Galatea es va quedar embarassada i el seu marit li va dir que si no era un fill l'hauria d'abandonar. Per mala sort Galatea va donar a llum una preciosa donzella a la que li va posar el nom de Leucip i com que no la podia abandonar va demanar als endevins què podia fer i aquests li van aconsellar de disfressar-la d'home. Però amb el temps, a mesura que Leucip s'anava fent gran, també desenvolupava més la seva bellesa, delicadesa i feminitat. Galatea, preocupada per si el seu marit descobria que Leucip era una dona, va acudir al temple de Leto i li va suplicar que convertís Leucip en home i Leto ho va fer. Això doncs, Leucip es va convertir en un home molt maco.
També hi ha un altre mite sobre un altre home també anomenat Leucip que és diferent a aquest tot i que aquest, es deixa créixer la melena per anar de cacera amb Dafne sense que ella sabés que és un home. Podeu llegir el mite fent clic aquí.
GALATEA I POLIFEM
Galatea era filla de Nereu i una nimfa marina molt bella. Tenia la pell blanca, era encantadora i vivia el mar. Polifem, un ciclop, tot el contrari a Galatea, era enorme i monstruós i estava enamorat d'ella, però ella estava enamorada d'Ascis i ell d'ella. Així doncs, Ascis i ella s'havien de veure d'amagat. Un dia Polifem els va veure junts a la platja i es va enfadar molt, Ascis al veure-l va intentar fugir, però el ciclop li va llençar una roca que el va aixafar i el va matar. Galatea espantada i horroritzada pel que acabava de passar, va anar corrents a veure si podia salvar el seu estimat, però no podia fer-hi res. Galatea va plorar a Ascis i els déus es van apiadar d'ella i van fer que de la sang que li rajava a Ascis del cos en naixés un riu, per així Galatea poder estar unit a ell eternament.
Altres versions d'aquest mite expliquen que Galatea estava enamorada de Polifem i que Ascis volia seduir-la, Polifem ho va descobrir i el va matar. Una altra versió relata que Galatea volia enamorar a Polifem engendrant tres fills: Celto, Gàlata i Lliri.
Galatea era filla de Nereu i una nimfa marina molt bella. Tenia la pell blanca, era encantadora i vivia el mar. Polifem, un ciclop, tot el contrari a Galatea, era enorme i monstruós i estava enamorat d'ella, però ella estava enamorada d'Ascis i ell d'ella. Així doncs, Ascis i ella s'havien de veure d'amagat. Un dia Polifem els va veure junts a la platja i es va enfadar molt, Ascis al veure-l va intentar fugir, però el ciclop li va llençar una roca que el va aixafar i el va matar. Galatea espantada i horroritzada pel que acabava de passar, va anar corrents a veure si podia salvar el seu estimat, però no podia fer-hi res. Galatea va plorar a Ascis i els déus es van apiadar d'ella i van fer que de la sang que li rajava a Ascis del cos en naixés un riu, per així Galatea poder estar unit a ell eternament.
Fotografia de Galatea |
Pigmalió era rei de Xipre i durant molt de temps va buscar una dona que segons ell fos la dona perfecta, però no la va trobar. Al cap d'un temps va decidir fer una estàtua de marfil que tingués tots els detalls que la seva dona perfecta hauria de tenir. De nom li va posar Galatea i es va enamorar d'ella. Una nit va somiar que l'estàtua cobrava vida.
En una de les celebracions en honor a la deessa Venus, Pigmalió li suplicà que donés vida a la seva estàtua i la deessa va fer aixecar les flames de l'altar tres vegades més del normal, per fer-li entendre que estava disposada a ajudar-lo, però ell no va entendre la senyal. Quan va arribar a casa es va inclinar sobre la estàtua i la va besar i de cop i volta va deixar de notar els llavis freds de marfil per sentir-ne uns de càlids. La va tornar a besar i l'estàtua va cobrar vida, enamorant-se també de Pigmalió. Venus per acabar de complaure al rei li va concedir a Galatea el do de la fertilitat. Es van casar i van tenir una filla, Paf.
Una versió del mite explica que Pigmalió, va ofendre Afrodita i aquesta, per castigar-lo, una nit mentre feia l'amor amb Galatea, la va tornar a convertir en pedra. Galatea va caure sobre Pigmalió i ell va cridar molt fort, no se sap si de dolor o de pena.
Ioana Sofrea
1r batx
En una de les celebracions en honor a la deessa Venus, Pigmalió li suplicà que donés vida a la seva estàtua i la deessa va fer aixecar les flames de l'altar tres vegades més del normal, per fer-li entendre que estava disposada a ajudar-lo, però ell no va entendre la senyal. Quan va arribar a casa es va inclinar sobre la estàtua i la va besar i de cop i volta va deixar de notar els llavis freds de marfil per sentir-ne uns de càlids. La va tornar a besar i l'estàtua va cobrar vida, enamorant-se també de Pigmalió. Venus per acabar de complaure al rei li va concedir a Galatea el do de la fertilitat. Es van casar i van tenir una filla, Paf.
Una versió del mite explica que Pigmalió, va ofendre Afrodita i aquesta, per castigar-lo, una nit mentre feia l'amor amb Galatea, la va tornar a convertir en pedra. Galatea va caure sobre Pigmalió i ell va cridar molt fort, no se sap si de dolor o de pena.
Fotografia de Pigmalió besant Galatea |
1r batx
Comentaris
Gràcies.