EL MITE DE L'ANDROGIN

Tots hem sentit alguna vegada això que hem de buscar la nostra mitja taronja i també hem sentit critiques sobre aquesta metàfora sobre l’amor i la persona adequada per a nosaltres, però sabem l’origen de la mitja taronja? Aquest l’hem de buscar en Plató i la seva obra “El Banquet”, concretament és el mite de l’androgin que apareix en capítol on parla Aristòfanes.

Dibuix del segle XIX sobre l'andrògin de Plató

Aquest mite explica que en el passat els éssers humans érem com dos cossos enganxats per l’esquena els quals junts adoptaven una forma esfèrica. Aquests humans 4 cames, 4 braços i un sol cap amb dues cares col·locades en direcció contrària. D’aquests éssers n’hi havia de tres tipus. Uns eren compostos per dos cossos d’home, els altres eren dos cossos de dona i els que queden eren compostos per un cos d’home i un de dona, anomenat androgin. Així doncs cada tipus tenia un sexe diferent: el masculí, descendent del Sol, el femení, descendent de la Terra i l’androgin, descendent de la Lluna.

Aquests éssers humans tenien una força extraordinària igual que un gran orgull. Tenir aquestes qualitats  els va portar a crear una conspiració en contra els déus i van intentar pujar fins al cel per atacar-los i lluitar contra ells.

Davant d’aquella situació Zeus i els altres déus van discutir sobre què havien de fer i no can trobar cap solució, ja que no podien matar-los perquè, els déus, es quedarien sense els honors i els sacrificis que els hi donaven els humans. Però finalment van arribar a una solució, van decidir dividir els humans per la meitat per fer-los més febles i repartir-los pel món i així estaven condemnats a buscar la seva altra meitat pel món per tal de ser éssers humans complerts. Però els humans tenim la possibilitat de trobar-nos i quan ens trobem, per atzar, les dues meitats, quedem totalment corpresos per l’amistat, l’afinitat i l’amor, sense que ens puguem separar l’un de l’altre cap moment i romandre units durant tota la vida. 

Aquest mite, a part d'explicar-nos que segons els grecs hi ha una meitat nostra esperant a ser trobada i el qual és "la nostra mitja taronja", també ens mostra que la mentalitat de la civilització grega i també la romana era molt més oberta que no la societat medieval, ja que les relacions homosexuals estaven acceptades pels déus a diferència de la societat medieval, totalment teocèntrica i regida per la religió cristiana majoritàriament.

Aquí us deixo un SlideShare on explica aquest mite molt més extens:

Míriam El Mouhadab Carbonell
1r batx