EL RAPTE D'EUROPA

Com ja sabem, Zeus és un incansable conqueridor i els seus amors amb deesses, nimfes i mortals omplen una àmplia pàgina de la mitologia.

En aquest mite, Zeus ha posat els seus ulls en una bella jove asiàtica (princesa de Fenícia), filla D'Agenor, rei de Tir, a Fenícia, a la conca oriental de la Mediterrània. Zeus demana ajuda al seu fill Hermes per a la preparació de la trobada i posterior rapte que serà dels més historiats perquè el déu ha decidit metamorfosar-se en un bell toro. Hermes serà l'encarregat de conduir el ramat de bous del rei des dels alts prats fins a la platja propera, on Zeus sabia que Europa i altres donzelles de Tir acudien a passar la jornada de diversió i festa.

Zeus pren la forma d'un bell toro blanc, de faccions nobles. Europa està jugant en un prat amb les seves amigues, mirant els toros del seu pare, i, de cop i volta, un dels toros, el de color blanc s'apropa a les noies. Aquestes s'espanten al principi però poc a poc van agafant confiança amb el mans toro que accepta les seves carícies i les garlandes de flors que les noies trenen per col·locar-les entre les banyes. Europa arriba a asseure's damunt de l'animal, tan confiada i aliena al que li espera. El toro besa els peus de la jove, mentre les seves amigues l'adornen, i es disposa a continuar el seu pla.


Veronés, 1580
L'animal s'incorpora i sense demora es llança al mar des d'un penya-segat amb Europa espantada a la seva esquena. Les amigues es queden a la costa, sorpreses, aixecant les mans en gest de sorpresa i el grup s'introdueix en mar obert on els vents ajuden a avançar i on grups de divinitats marines sorgiran com festeig. 
Noel-Nicolas Coypel. 1726
Tiziano, 1560















Resulta que el toro blanc és Zeus que s'ha disfressat de toro per poder obtenir Europa, sense que ella se n'adonés. Quan arriben a l'illa de Creta, Zeus es transforma en home i, aquest i Europa es troben. Aquí Europa donarà a llum a tres fills; Minos (futur rei de Creta i carceller del Minotaure), Sarpedon i Radamantis deixant així l'estirp divina a l'illa.


Zeus, abans de tornar a l'Olimp, dóna tres regals a Europa: 

1. Un autòmat que es deia Talos, que servia per vigilar la costa.
2. Un gos de caça que sempre aconseguia presa.
3. Una javelina que sempre encertava la diana. 
També concerta el matrimoni de la jove amb el rei de Creta, Asterió, el qual es fa càrrec dels fills que havien tingut Zeus i Europa. 


Moneda grega de dos euros
Es diu que el pare d'Europa va anar recorrent la terra per molts camins tot cridant Europa! Europa! Europa! sense trobar cap resposta, i els habitants dels llocs per on passava van acabar posant Europa a aquell continent. 

Actualment trobem en la moneda de dos euros de Grècia una imatge d'aquest mite.





Aquí us deixo un vídeo on hi podreu observar diferents representacions d'aquest mite. 
                                 

Lioba Sallés Graus
1r Batx 

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo també vaig fer una entrada sobre el rapte d'Europa, i com a curiositat et deixo un enllaç interessant. No sé si saps que a Catalunya tenim una representació, en una rotonda, d'aquest mite. Et deixo l'enllaç.

http://tdrescultures.blogspot.com.es/2007/01/31-el-rapte-deuropa.html
Anònim ha dit…
Ostres nena! Jo també he fet una entrada d'aquest mite, i no sé que té aquest mite però a mi m'encanta. Preciosa l'entrada Lioba!
Increïble el seu rapte, Zeus es tot un seductor! N'havia llegit una mica sobre Europa i el què Zues havia fet amb ella. Però m'has ampliat l'informació.
._. ha dit…
Just estic treballant els mites a classe i m'ha ajudat a Fer un breu resum sobre aquest que he llegit. Molt bon treball. Em sento una mica rar- perquè tots els comentaris són de fa 5 anys i Bueno, ja sabeu... Pels qui llegiu això al 2020, que sapigueu que us animo perquè sé que encara no s'ha acabat l'any i pot millorar la situació. I pels que llegiu aquest comentari al 2021o més enllà, doncs recirdeu que 2020 va ser segurament tot un any de merda i putrefacció. Saludus gent !

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES