EL MITE DE LEANDRE I HERO
Imatge d'Hero |
Hero era una donzella preciosa i sacerdotessa en un dels temples d'Afrodita. Tal era la seva bellesa que fins i tot Apol·lo i Eros s'havien fixat en ella i la desitjaven. Però el seu cor ja pertanyia a algú. Ella estava enamorada d'un comerciant que sovint passava per casa seva per tirar-li floretes, Leandre. Es diu que es conegueren en una celebració en honor a Adonis i Afrodita i que quan Leandre la veié s'enamorà d'ella i li digué que per ella creuaria fins i tot les onades més salvatge.
Vivien molt a prop l'un de l'altre, només els separava era l'estret d'Hel·lespont, a Istambul, anomenat actualment l'estret dels Dardanels i el fet que els pares no els deixarien casar-se. L'excusa dels pares d'Hero era que no volien que la seva filla es casés amb un estranger.
Així doncs, s'havien de veure d'amagat i Leandre va complir les seves paraules: "Per tu creuaria fins i tot les onades més salvatges". Cada nit Hero encenia una torxa en una torre perquè així, en la foscor, Leandre sabés cap a on havia de nedar. Passaven la nit junts i després se'n tornava a casa.
Això va durar tot l'estiu, però amb l'arribada de l'hivern, l'aigua cada vegada era més freda i cada vegada hi havia més vent. Una nit en què el vent bufava molt fort, Leandre es negà a no anar a veure la seva estimada i quan era a mig camí, el fort vent apagà l'entorxa de la torre i Leandre es quedà sol en mig de la foscor, i desorientat i patint fred, es va ofegar.
L'endemà al matí, Hero, preocupada, va sortir a buscar-lo i quan va trobar el seu cos innert, la tristesa l'envaí i es llançà al mar.
Hero al trobar el cos de Leandre |
L'estret dels Dardanels |
Molts escriptors han fet referència a aquest mite, entre ells Francisco de Quevedo i Ramón de Campoamor.
A continuació teniu el poema de Ramón de Campoamor:
HERO Y LEANDRO
A Hero Leandro adoraba,
y, por verla, enamorado
el Helesponto cruzaba
todas las noches a nado.
Y, según la fama cuenta,
Hero una luz encendía
que en las noches de tormenta
de faro al joven servía.
Una noche a Hero cansada
de mirar hacia Bizancio,
rendida, aunque enamorada,
la hizo dormirse el cansancio.
Y esto su amor no mancilla,
pues todas, lo mismo que Hero,
tienen el cuerpo de arcilla
aun teniendo el alma de acero.
Y lo más triste es que, apenas
la pobre Hero se durmió,
cuando un aire desde Atenas,
la luz, soplando, apagó.
Viendo él la luz apagada,
sintió aquel olvido tanto,
que, maldiciendo a su amada,
abrasó el mar con su llanto.
Y queriendo, o sin querer,
de pena se dejo ahogar,
sin que él pudiese saber
si le ahogó el llanto o la mar.
Lo cierto es que al desdichado,
al rayo del sol primero
la tormenta le echó, ahogado,
al pie de la torre de Hero.
Y cuando muerto le vio,
Hero, cual Leandro fiel,
se arrojó al agua y murió
como él, por él y con él.
¡Que ellas, fuertes en amar
y flacas en resistir,
si duermen para esperar,
despiertan para morir!
I aquí un slideshare on s'explica el mite més detalladament.
Ioana Sofrea
1r batx
Comentaris