EL MITE DE LEANDRE I HERO

Imatge d'Hero
Hero era una donzella preciosa i sacerdotessa en un dels temples d'Afrodita. Tal era la seva bellesa que fins i tot Apol·lo i Eros s'havien fixat en ella i la desitjaven. Però el seu cor ja pertanyia a algú. Ella estava enamorada d'un comerciant que sovint passava per casa seva per tirar-li floretes, Leandre. Es diu que es conegueren en una celebració en honor a Adonis i Afrodita i que quan Leandre la veié s'enamorà d'ella i li digué que per ella creuaria fins i tot les onades més salvatge. 

Vivien molt a prop l'un de l'altre, només els separava era l'estret d'Hel·lespont, a Istambul, anomenat actualment l'estret dels Dardanels i el fet que els pares no els deixarien casar-se. L'excusa dels pares d'Hero era que no volien que la seva filla es casés amb un estranger.


Així doncs, s'havien de veure d'amagat i Leandre va complir les seves paraules: "Per tu creuaria fins i tot les onades més salvatges". Cada nit Hero encenia una torxa en una torre perquè així, en la foscor, Leandre sabés cap a on havia de nedar. Passaven la nit junts i després se'n tornava a casa. 

Això va durar tot l'estiu, però amb l'arribada de l'hivern, l'aigua cada vegada era més freda i cada vegada hi havia més vent. Una nit en què el vent bufava molt fort, Leandre es negà a no anar a veure la seva estimada i quan era a mig camí, el fort vent apagà l'entorxa de la torre i Leandre es quedà sol en mig de la foscor, i desorientat i patint fred, es va ofegar.


L'endemà al matí, Hero, preocupada, va sortir a buscar-lo i quan va trobar el seu cos innert, la tristesa l'envaí i es llançà al mar.

Hero al trobar el cos de Leandre
L'estret dels Dardanels











Molts escriptors han fet referència a aquest mite, entre ells Francisco de Quevedo i Ramón de Campoamor.

A continuació teniu el poema de Ramón de Campoamor:


HERO Y LEANDRO

A Hero Leandro adoraba, 
y, por verla, enamorado 
el Helesponto cruzaba 
todas las noches a nado. 
Y, según la fama cuenta, 
Hero una luz encendía 
que en las noches de tormenta 
de faro al joven servía. 
Una noche a Hero cansada 
de mirar hacia Bizancio, 
rendida, aunque enamorada, 
la hizo dormirse el cansancio. 
Y esto su amor no mancilla, 
pues todas, lo mismo que Hero, 
tienen el cuerpo de arcilla 
aun teniendo el alma de acero. 
Y lo más triste es que, apenas 
la pobre Hero se durmió, 
cuando un aire desde Atenas, 
la luz, soplando, apagó. 
Viendo él la luz apagada, 
sintió aquel olvido tanto, 
que, maldiciendo a su amada, 
abrasó el mar con su llanto. 
Y queriendo, o sin querer, 
de pena se dejo ahogar, 
sin que él pudiese saber 
si le ahogó el llanto o la mar. 
Lo cierto es que al desdichado, 
al rayo del sol primero 
la tormenta le echó, ahogado, 
al pie de la torre de Hero. 
Y cuando muerto le vio, 
Hero, cual Leandro fiel, 
se arrojó al agua y murió 
como él, por él y con él. 
¡Que ellas, fuertes en amar 
y flacas en resistir, 
si duermen para esperar, 
despiertan para morir!

I aquí un slideshare on s'explica el mite més detalladament.



Ioana Sofrea
1r batx

Comentaris

Cecília ha dit…
Trobo que es una historia d'amor molt bonica que em recorda a les quedades secretes de Romeu i Julieta. M'ha agradat molt la manera en que ho has explicat: ja coneixia l'argument però els detalls que inclous fan la historia molt interessant!
Anònim ha dit…
La història d'amor és molt bonica, com es coneixen del no res i que s'enamorin els dos. És injust que els pares d'ella no els deixin casar-se i que puguin estar junts. Era un acte molt romàntic creuà l'estret per anar a veure la seva mare. No sé perquè, però ja intuïa que s'acabaria malament aquesta història. És injust. Molt bona entrada Ioana!
Oh increïble. Estic una mica d'acord amb la Cecília, té una petita semblança amb les quedades secretes Romeu i Julieta! La veritat jo no en tenia ni idea d'aquesta història i m'ha encantat.
Unknown ha dit…
Hola, Ioana. Aquesta història d'amor és molt bonica! Com han dit als altres comentaris, aquest mite és semblant a la història de Romeu i Julieta. Se sap si Shakespeare es va inspirar amb aquesta història?
Unknown ha dit…
M'ha encantat, i m'ha agradat molt la forma en que l'has redactat:)com t'han dit anteriorment a mi també m'ha recordat a la història de Romeu i Julieta.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES