Tots hem sentit alguna vegada això que hem de buscar la nostra mitja taronja i també hem sentit critiques sobre aquesta metàfora sobre l’amor i la persona adequada per a nosaltres, però sabem l’origen de la mitja taronja? Aquest l’hem de buscar en Plató i la seva obra “El Banquet”, concretament és el mite de l’androgin que apareix en capítol on parla Aristòfanes.
Dibuix del segle XIX sobre l'andrògin de Plató |
Aquests éssers humans tenien una força extraordinària igual
que un gran orgull. Tenir aquestes qualitats
els va portar a crear una conspiració en contra els déus i van intentar
pujar fins al cel per atacar-los i lluitar contra ells.
Davant d’aquella situació Zeus i els altres déus van
discutir sobre què havien de fer i no can trobar cap solució, ja que no podien
matar-los perquè, els déus, es quedarien sense els honors i els sacrificis que
els hi donaven els humans. Però finalment van arribar a una solució, van
decidir dividir els humans per la meitat per fer-los més febles i repartir-los
pel món i així estaven condemnats a buscar la seva altra meitat pel món per tal
de ser éssers humans complerts. Però els humans tenim la possibilitat de
trobar-nos i quan ens trobem, per atzar, les dues meitats, quedem totalment corpresos
per l’amistat, l’afinitat i l’amor, sense que ens puguem separar l’un de l’altre
cap moment i romandre units durant tota la vida.
Aquí us deixo un SlideShare on explica aquest mite molt més extens:
Míriam El Mouhadab Carbonell
1r batx
1r batx
8 comentaris:
Uau Míriam, m' ha semblat molt interessant! Tot i així, jo no crec que necessitem buscar la nostra "mitja taronja" per estar complerts... Molt curiós:)
Ostres Míriam! M'ha semblat molt interessant l'entrada! De fet, aquesta història l'he posada també en la meva entrada sobre les curiositats sexuals de l'antiga Grècia però no vaig aprofondir gaire en el tema i m'ha agradat molt poguer-ne saber més... Enhorabona! :)
Oiiiiiiishhhh... és tant maco aquest mite! Me'n recordo que la primera vegada que en vaig sentir a parlar va ser a "una mà de contes" aquell programa que feien a super3, no sé si encara el fan, però el van exlicar una miqueta diferent, no recordo ben bé. I el vaig trobar taaant bonic!! L'entrada explica bé la típica frase "Trobar la teva mitja taronja" i també el que tu dius, que tenien una ment molt més oberta, més que com algunes persones encara avui en dia.
Ostres quina història més maca! Ara ja he pogut entendre d'on ve lo de la mitja taronja.
Realment és una expressió molt present en les nostres vides, però la veritat és que jo no en sabia l'origen. Molt bona entrada
Ostres! No tenia la més mínima idea de que trobar la mitja taronja vingués d'un mite romà. M'ha agradat molt l'entrada Míriam.
El concepte de trobar la "mitja taronja" ha estat recurrent en moltes pel·lícules avui en dia, i el fet que vingui de tant endarrere ens fa adonar de l'antiga necessitat que sempre ha tingut l'ésser humà per trobar una persona amb qui compartir la seva vida. Una entrada molt interessant!
Publica un comentari a l'entrada