LA DONA ROMANA
Els romans portaven una vida molt domestica de la qual s'encarregava principalment la dona romana. Aquesta estava sempre en un segon pla i així no participa en la vida pública, en la política, en la literatura, ni pot ser cap d'una família. Fins i tot els noms de la primera declinació són masculins.
Les dones romanes, o també conegudes coma matrones en llatí, passaven molt temps en la casa, supervisant el treball dels esclaus, filant la llana, o tenint cura dels nens. La seva vida estava molt associada amb la dels seus marits, i la quantitat de joies que portaven depenia de la posició social en la que estigui aquest.
La dona sortia de casa per comprar, fer visites socials, assistir a espectacles públics i acudir a temples. Les que pertanyien a una classe social alta anaven per la cuitat amb una cadira que era portada per esclaus.
Però per altra part les dones més riques no tenien cap obligació ja que era tot treball dels esclaus; fins i tot no havien d'esforçar-se en vestir-se. Sempre havia d'anar acompanyada d'un esclau, i quan sortia de casa amb dues o tres persones, segons el marit.
 |
| Dona romana d'un alt nivell social |
L'educació era molt diferent. Els nens i nenes anaven junts a l'escola elemental, però quan passaven als estudis primaris les nenes començaven amb els treballs a casa. Als 12 anys les dones seguien els estudis si els seus pare o marits les deixaven. Aquelles que formaven part d'una bona família continuaven la seva educació en literatura llatina i grega d'una forma privada, de la mateixa manera que aprenien a toca la lira, a ballar i a cantar.
El matrimoni no era la unió entre dues persones sinó que ho era entre dues famílies. Per portar a terme aquest matrimoni era necessari que les dues persones fossin ciutadans lliures i que ambdós tinguessin la maduresa sexual suficient; normalment els homes es casaven als 14 anys mentre que les dones als 12. El casament dels joves depenia dels pares que eren els que decidien qui era la millor persona pel seu fill o la seva família.
El mes preferit per a el matrimoni normalment era el Juny. La dona oferia a la deessa Venus les seves joguines i roba i durant la cerimònia es feien oracions a Juno i es sacrificava un porc. Els pares de la nòvia firmaven un contracte i els obsequis d'ella eren donats als nuvis de la família. Finalment la boda acabava amb una sopar.
 |
| Dona i home romà donant-se la mà en símbol d'unió. |
A continuació us deixo un programa de ràdio que es va fer per al dia internacional de la dona, on explica com era la dona romana i l'ideal de bellesa que tenien els homes de l'època. Encara que sigui llarg, escolteu una mica... Què us sembla? Què opineu?
Martina Maldonado
4t ESO
Comentaris
Des de sempre, malauradament, les dones han estat més inferiors que els homes. No entenc per què no se'ls deixava participar en la vida pública, ni la política, ni en la literatura, etc... Sort que avui dia aquestes coses han canviat. Avui dia fins i tot les dones poden ser la cap de la família...
Considero que era molt pesat, aclaparador (en el cas de les dones riques) d'haver estar sempre acompanyades de gent.
En relació a l'educació, considero molt injust el fet que les noies haguessin de dependre de l'elecció dels seus pares i deixar de banda la seva preferència.
Respecte al tema del matrimoni, m'ha sorprès moltíssim que es casessin tan joves. I no considero que sigui just que els pares hagin d'escollir amb qui casar els seus fills.
Bona entrada!! Molt completa!
En l'àmbit de l'educació, trobo molt malament que els estudis de les dones romanes depenguéssin del seu marit o el seu pare, ja que aquests tenien el poder de decidir que fer amb la vida de la seva dona o la seva filla. Sincerament, crec que aquesta és una decisió molt personal i únicament de la persona en qüestió, ningú s'hauria de posar pel mig.
També veig molament que les persones no tinguéssin dret per a escollir la persona amb la que es volien casar i en aquest cas passar la resta de les seves vides i crec que els pares tenien masses drets sobre els seus fills ja que si els casaven amb algú que no els hi agradava i estaven enamorats d'una altra persona els feien desgraciats.
Molt bona entrada Martina!!