ORESTES

Escrita per -
Si ens posem a pensar una estona segur que tots recordem la famosa guerra de Troia. Amb ella, també recordarem alguns dels personatges més importants com Hèctor, Aquil·les, Briseida,... Doncs bé, avui parlarem sobre Orestes, el fill del famós Agamemnon, el personatge que va dirigir les tropes de Grècia en aquesta mateixa guerra.

                                              Orestes

Orestes era fill del rei Agamemnon de Micenas i la seva dona Clitemnestra. Les seves germanes eren anomenades Ifigènia, Electra i Crisotemis. Quan Agamenon va ser assassinat, Electra el va enviar a Focis. Allà, va créixer a la cort del rei Estrofi i el fill del rei es va convertir en el seu millor amic. Hi ha una altra versió que diu que Orestes va arribar a Focis deu anys abans, quan el seu pare es dirigia cap a Troia. Uns anys més tard , Orestes va decidir tornar a Micenas per venjar el seu pare seguint les ordres d'Apol·lo. 

                    Representació del rostre d'Agamemnon

Es diu que seguidament, després d'estar parlant amb Electra, Orestes va matar a Clitemnestra. Hi ha gent que diu que després d'haver-la matat no van haver-hi conseqüències, però altres diuen que es va enfrontar amb les Erínies (deesses de la venjança), ja que aquestes castigaven els crims de la família. Aquestes el van fer tornar boig i el van perseguir per tot arreu. 

                                             Erínies

Orestes estava cansat de les persecucions de les Erínies, així que va decidir anar a visitar l'Oracle de Delfos dedicat a Apol·lo. Allà, li van dir que havia de marxar cap a Atenes on es faria el judici amb els atenencs. Les Erínies, evidentment, l'acusaven i Apol·lo el defensava. Finalment se'l va exculpar de totes les acusacions. 

                                           Oracle de Delfos

Una altra versió ens deixa clar que abans del judici Orestes va ser enviat a Tauris, segons les ordres d'Apol·lo, per anar a buscar una estàtua d'Artemisa. El rei Toas el va agafar com a presoner i el va oferir a un santuari per donar-lo coma sacrifici. El que no sabia era que Ifigènia, la seva germana, era sacerdotessa en aquell santuari. Aquesta, per tal de salvar-lo, va enganyar el rei dient-li que abans de ser sacrificats s'havien de purificar. Això els va permetre als dos escapar-se amb l'estàtua.

Fins i tot hi ha una altra versió que diu que Orestes va contribuir en la mort de Neoptolomeu, fill d'Aquil·les. Aquest, havia lluitat a Troia i estava casat amb Hermione, cosina d'Orestes. Menelau, el pare d'Hermione, s'havia promès en matrimoni en primer lloc. 

Havíeu sentit a parlar alguna vegada sobre aquest personatge?
Paula Campelo
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació