10 de juny de 2013

MATRIMONI I DIVORCI ROMÀ

MATRIMONI

En l'època romana es considerava família tots els membres que vivien en una mateixa casa, incloent esclaus i tots els béns que formaven part del patrimoni, com la casa. Per poder formar una família el punt d'inici era l'enllaç entre un home i una dona.

Al principi eren els pares qui decidien amb qui es casaven els fills, però més endavant es va tenir més en compte la voluntat dels fills. Hi havia uns requisits necessaris per poder contraure matrimoni i aquests eren:

  • Edat: els nois podien casar-se a partir dels 14-16 i les noies a partir dels 12 (es considerava que ja havien arribat a la pubertat i per tant estaven preparats).

  • Possessió del ius connubium : és el dret de matrimoni. Només disposaven d'aquest els homes lliures amb dret a ciutadania. Els esclaus necessitaven el permís dels seus amos per poder casar-se.

Amb aquests requisits la unió es considerava vàlida i legítima.


Legalment hi havia dos tipus de matrimoni:

  • Cum manu: a partir del qual, la dona deixava de formar part de la seva família, per unir-se a la del marit. Això implicava que aquesta ja no rebia l'herència del seu pare biològic, sinó del pare del seu marit, ja que ella es considerava com una filla més. 

  • Sine manu: en aquest cas la dona seguia formant part de la seva família i rebia l'herència del pare biològic. A més a més mantenia el dot i els seus béns. 

Després de coexistir durant la República, el matrimoni cum manu, a finals d'aquest període, era molt menys freqüent i es va recorre al sine manu, ja que aquest donava més llibertat a les dones. A causa d'això, durant l'imperi, la dona va gaudir d'una dignitat i autonomia important.


DIVORCI

Degut a que el matrimoni cum manu era el més utilitzat durant la República, no hi havia divorcis gaire sovint, perquè les dones estaven sota la custodia del seu marit. Elles no podien decidir si volien separar-se d'ell, però en canvi, els homes si que podien repudiar-les, tot i que no era una actitud ben vista socialment. D'aquesta forma, el divorci es veia com una cosa estranya, tenint en compte que es creia en una unió estable i permanent.

Generalitzar el matrimoni sine manu va permetre que es normalitzes el divorci i les dones poguessin decidir sobre la seva situació. No obstant això, la facilitat per trencar un matrimoni va posar en perill l'estabilitat familiar perquè a causa de qualsevol problema un dels dos, home o dona, podien decidir separar-se. Es va fer molt freqüent durant un període de temps, però finalment, durant l'imperi, l'emperador Octavi August va promulgar algunes lleis per regular els divorcis, ja que sinó podrien afectar a la natalitat.



Un cop més, podem apreciar que els romans ens han deixat un llegat important en el nostre dia a dia i en els nostres costums. I tot i que, han anat variant al llarg del temps, molts aspectes són similars als de fa segles.


Sara Zoubair