S'ACOSTA L'ESTIU... PARLEM DEL DÉU DEL MAR!

Escrita per -
Bé, si no heu viscut en una cova on no pots veure la llum del sol i no pots saber si els ocells canten, probablement saps que s'acosta l'estiu, i pensant en el mar i les platges he pensat que seria apropiat, per fer estació una miqueta, anem a parlar del déu del mar: Posidó. Digueu "hola" al senyor del mar!

Esculptura de Posidó
Posidó (en grec Ποσειδών, Neptú segons els romans) és el déu dels oceans de la mitologia grega. No es traslladava mai en vaixell, es movia amb una quadriga impulsada per híbrids de cavalls i dofins (el que fa la manipulació genètica).

Posidó amb la seva peculiar muntura

El símbol més destacat de Posidó és el trident.

Estava casat amb la Nereida Amfítrite. La seva història d'amor va començar quan Posidó va veure Amfítrite ballant a l'illa de Naxos. El déu es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni, però ella s'hi va negar. La Nereida es va amagar a la serralada d'Atles, però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb el déu dels mars. Posidó, agraït, va crear la constelació del Dofí.

 Es podria dir que Posidó era un senyor bastant fèrtil i seductor, ja que va tenir una quantitat ingent de descendents.
  • Napuli, fill d'Aminone
  • Èol i Beot, fills d'Arne
  • Licos i Eurípil, fills de Celeno
  • Bizas, fill de Keroessa
  • Eumolpos, fill de Chioné
  • Despina, filla de Demèter
  • Teseu, fill d'Etra
  • Anteu, Orió i Caribdis, fills de Gaia
  • Agènor i Belos, fills de Líbia
  • Abant, fill d'Aretusa
Posidó, Amfítrite i els cavalls, peixos i els seus nens
Coneixies la gran massa de descendents de Posidó? Coneixies la seva muntura? Tens ganes d'estiu?


Maria Guallar 
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació