13 de juny de 2013

NOMS ROMANS

No us sembla interessant saber quins noms solien tindre els romans? Penseu que eren noms com Judit, Marc, Joan...?
Actualment, els noms solen escollir-se per moda, per actors famosos, per futbolistes... pel seu significat o per la bellesa. Però abans no era així, abans la elecció del nom dels fills no era aleatòria. El nom de cada persona s'escollia per a transmetre certes característiques o poders implicats.


Els noms propis dels romans es posaven el vuitè dia desprès del naixement de les nenes, i el novè dia del dels nens. Aquest dia d'atorgació del nom s'anomenava dies lustricus. La praenomina era un catàleg reduït de noms on es podia identificar fàcilment per les seves abreviatures.

Aquest mateix dia, el pare inscriu al seu nadó a la seva llar, que es feia mitjançant la cerimònia d'alçar el nen nascut i prendre'l en braços. 
Després se'ls feia el lustrare, que era purificar al nen. Acte següent, als nens se li posava un nom de pila (praenomen), que és l'únic que els pares podien escollir, sempre relacionat amb algun dels seus avantpassats , i a les nenes se'ls donava el seu nom (nomen), que és l'equivalent al nostre cognom, sempre coincident amb algú de la seva família.
Als romans únicament se li podia atorgar un cognom que corresponia a un numeral per a posicionar el seu naixement, (primer, segon, tercer...).


Praenomina
Els varons adults i de classe noble tenien el dret del tria nomina, tres noms d'origen etrusc: el praenomen, el nomen i el cognomen (equivalent a un segon cognom). En alguns casos se li agefia un agnomen per a distingir o ressaltar la victòria d'algun general. 
En documents administratius era casual afegir a la tria nomina, el fet de ser pare, avi... i la tribu a què pertanyien. Per exemple es posava: 
Marcus Tullius filius Marci nepos Cornelia tribu Cicero. 

Marc Tulio fill de Marc nét de Marc, de la tribu Cornèlia Ciceró.

Aquesta nomenclatura només es feia servir per qui fos "lliure" o "fill de lliure". Per què per exemple, els esclaus, liberts i estrangers tenien altres formes o usos.

- El cognomen és un nom o malnom que es posava per diverses raons: per un objecte associat a una anècdota, a un defecte físic, o a qualsevol altre. Amb el temps, el cognomen acaba convertint-se com en un segon cognom, al qual se li podien afegir altres cognomina. En cas dels individus de la mateixa família, (en especial la relació de pare i fill), es recorria a les designacions auxiliars de "Maior" i "Minor".


I què passava amb els nens adoptats? doncs prenien el nom dels pares adoptants i, sota la forma en -anus de la seva pròpia família.


Aquí teniu més informació sobre els noms romans.

Irene Sànchez
4t ESO