LA PESCA A L'IMPERI ROMÀ

Escrita per -
Alguna vegada heu sentit a parlar de la pesca dels romans? Heu llegit mai algun text on es parli dels peixos en relació els romans? Doncs jo no fa gaire vaig llegir una conte d'un peix que vivia a l'època romana i vaig pensar de fer una entrada sobre la pesca en aquella època.

Mosaic d'un home romà pescant
La importància de la pesca es va incrementar durant l'Imperi Romà. Marc Terenci Varró, un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, ens explica com la cria dels peixos donava molts beneficis a les persones que decidien construir vivers. La tècnica es basava en desviar aigua del mar per alimentar els rierols privats o els estancs. 
Marc Terenci Varró (portada d'un llibre)

Plini el Vell, un escriptor de l'època, també ens parla d'aquesta activitat. Ens explica com a la costa meridional de la Península Ibèrica, especialment a Carteia (Cadis), s'excavaven vivers a la roca natural per mantenir els peixos vius i controlar les seves cries. La pesca tenia fins a tal punt d'importància que fins i tot el famós historiador romà ens diu que a la mort de Luci Licini Lucul·le, un criador napolità, els seus vivers es cotitzaven a quatre milions de sestercis. 

Restes d'un viver romà de la Illeta, Alacant
Hi ha informació sobre l'activitat pesquera a Sicília, on Plini el Vell ens parla sobre l'obtenció del coral a les illes Eolias i Drapanum; Plutarc de Queronea menciona les seves famoses anguiles; Marcial, Quintilià o Macrobi expliquen coses sobre les seves llamprees (un tipus de peixos molt primitius) i Juvenal del moll, que es pescava entre les roques i es venia als mercats de Roma a un preu molt elevat, un sesterci de lliure. 



Aquí us deixo on enllaç on hi surt una notícia del diari El País sobre unes restes d'una fàbrica de xarxes de pesca. 

Mireia Linares
4t ESO 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació