GRIFÓ
Segur que us sona la imatge que hi ha a continuació, sabeu què és?
Aquesta criatura mitològica s'anomena grifó. La seva part superior és la d'una àliga, amb potes daurades, grans urpes i un ganxut bec, i la part de darrera és la d'un lleó ( musculoses potes, pelatge groguenc i la cua), pel fet que el lleó sempre ha estat el rei dels animals i l'àliga la reina dels ocells, encara que mitològicament aquesta bèstia és 8 vegades més forta que els lleons.
Algun grifons es representen amb orelles punxegudes al cap o amb plomes a la cua.
El seu origen és a l'Euràsia, construeixen el seus nius als cims de les muntanyes de Mongòlia . També es diu que vivien al país dels hiperboris. S'alimenta bàsicament de carn crua, la seva rapidesa per caçar animals és impressionant. Era el rei de la terra i rei del cel, per aquest motiu se'l considera un animal noble.
Generalment, aquest animal és conegut per una gran llista de mites i llegendes que porta darrera, les quals s'explicaven oralment i es transmetien de pares a fills, normalment a Àsia i a l'est d'Europa. Pel fet de no haver inscripcions escrites, les vertaderes històries han estat transformades, cosa que ha creat moltes incògnites. Diem que el grifó és una criatura mitològica perquè ve dels mites i de les creences antigues dels grecs, els egipcis i perses. Una de les hipòtesis del seu origen diu que provenen dels fòssils i esquelets de dinosaures de la família Ceratopsidae, els quals tenien un bec ganxut, una cua llarga i peülles amb molts dits.
Però aquesta criatura no sempre ha representat el cel o la terra. El poeta italià Dant Alighieri, a l'edat mitjana, va documentar-se molt sobre els grifons, relacionant-los amb la religió i amb Crist. En canvi, altres escriptors utilitzaven aquesta figura per representar al dimoni.
Un dels mites que presenta Grifó diu que s'encarregaven de vetllar per l'or que hi havia als deserts de l'Índia, per així poder protegir a les seves criatures, ja que posaven els seus nius a les altes muntanyes.
Una llegenda grega explica que el déu Apol·lo va anar en busca de grifons i va tornar a Grècia a les espatlles d'un d'ells. Llavors, estaven consagrats a aquest déu i el protegien, alhora que vigilaven els seus tresors.
Irene Sànchez
4t ESO
Comentaris
He de dir que m'ha sorprès moltíssim que l'àliga estigués considerada mitològicament com 8 vegades més forta que els lleons. També desconeixia el fet que grifó fos el rei de la terra i el cel, i per això se'l considerés un animal noble.
Per altra banda, m'he quedat impactada que hi existeixi la hipòtesis de que el seu origen fos dels fòssils i esquelets dels dinosaures de la família Ceratopsidae, pel fet de tenir un bec ganxut, cua llarga, etc., realment és molt curiós i pot tenir una mica de lògica.
Realment és sorprenent com aquesta criatura representa moltes coses, tant el cel o la terra, com la religió i el dimoni...
Respecte el mite, no entenc del tot quina relació té el fet de vetllar per l'orr dels deserts de l'Índia per protegir les seves criatures que neixien a les altes muntanyes...
Bona entrada, quanta varietat d'informació nova sobre els grifons!