FLORA

Escrita per -
No sé si haureu sentit mai parlar de la deessa Flora, a la mitologia romana, aquesta era la deessa de les flors, els jardins i la primavera. Normalment, Flora és representada com a una jove amb una corona de flors i amb rams a les mans. És una deessa relativament poc important a la mitologia romana, però quan arribava aquesta època, junt amb la deessa de la fertilitat, aconseguien una importància considerable.
Flora  de Louise Abbéma 

 Ovildi, va crear un mite parlant de Flora, diu així:
Un dia de primavera, el déu dels Vents de l'Oest va veure a Flora passejant per els camps i, al moment es va enamorar d'ella. La va raptar i es va casar amb ella. Com a recompensa de que Flora acceptés el seu amor, el déu dels vents Zèfir li va donar el poder de regnar sobre totes les flors.
Zèfir i Flora

Llúcia Gómez
4t  ESO

Comentaris

Carla Espinosa ha dit…
Bona entrada Llúcia, no sabia res sobre aquesta petita història, però personalment trobo que aquesta recompensa de regnar sobre les flors es una tonteria, ja que l'obliga a casar-se amb ella i l'únic que rep a canvi es el poder sobre les flors.

I el fet de tenir poder sobre les flors no es gaire cosa. Trobo que aquestes accions de que els deus s'enamorin i que les obliguin a casar-se es una cosa molt egoista, i que no trobo gaire normal la veritat.


9 de juny del 2013, a les 21:42
Paula Campelo ha dit…
Mai havia sentit a parlar sobre aquesta deessa, ja que com bé has dit tu no es molt reconeguda dins la mitologia romana. La veritat és que no és una història gaire maca, ja que d'alguna manera sembla que el noi hagués obligat a Flora a que es casés amb ell. Encara que ell s'hagués enamorat d'ella a primera vista no li dóna dret a raptar-la i casar-se amb ella donant-li alguna cosa per convéncer-la. Ell l'hauria d'haver enamorat poc a poc i conseguir el seu amor a base d'esfoç, no comprant-lo utilitzant els poders.

Per altra banda, crec que Flora tampoc va fer gaire bé, ja que no trobo bé que vengués el seu amor a canvi de tenir tot el poder sobre les flors.

Molt bona entrada Llúcia!!!!!
11 de juny del 2013, a les 22:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació