MONS OBSERVANS, UN JACIMENT PER DESCOBRIR

Escrita per -
El dissabte 27 d'octubre es va inaugurar un parc arqueològic i de natura amb el nom de Mons Observans a un jaciment del primer moment de la romanització.
   Vista aèria de l'assentament romà

És un assentament romà construït a finals del segle II aC. a d'alt d'un turó que és a la vora del mar. Els servia per controlar les principals vies de comunicació que hi havia per la plana, una de les quals era la via Augusta.

Té una superfície d'uns 2.500 metres quadrats, té una part on es pot residir, patis, zones de servei i cisternes. Aquestes restes arqueològiques es poden visitar seguint un itinerari, en el qual es mostra l'aspecte original de la zona excavada. 

Visita guiada a Mon observans


És considerat singular per les restes de pintura mural romana recuperades en diverses parts de l'assentament. És una troballa molt important, ja que a la península ibèrica no hi ha gaires exemples d'aquest estil decoratiu. En restaurar-se els fragments de pintura, es conserven al museu de Montmeló.
Restes trobades al jaciment

 Mons observans va ser declarat bé cultural d'interès nacional a la categoria de zona arqueològica l'any 2008.
Manar El Kadiri
1r Batx

Comentaris

Adrià Sanchez ha dit…
M'ha agradat la teva entrada, es increïble que amb tots els anys que han passat i que porta aquest assentament romà construït gran part no s'hagi destruït o fet malbé. Avui dia l'han nombrat parc arqueològic i de la natura que rep el nom de Mons Observans. Enhorabona molt bona entrada m'ha agradat per la forma en que esta escrita. Felicitats!
19 de novembre del 2012, a les 19:28
Unknown ha dit…
Carai hi ha restes romanes per tot arreu. Com bé diu l'Adrià, és increïble que amb tants anys, es conservin tantes restes i sobre tot, és impressionant l'estudi que s'arriba fer d'elles.
Molt bona la foto aèria.
Penso que està bé que es caracteritzi per pintures.

Bona entrada!
20 de novembre del 2012, a les 22:05
Unknown ha dit…
Bona entrada Manar!
La veritat és que no havia sentit a parlar gaire d'aquest parc arqueològic i de natura.Ni tampoc que els fragments de pintura trobats allà estiguin al museu de Montmeló.
Com han comentat anteriorment la Mireia i l'Adri, és al·lucinant com encara avui dia es conserven tantes restes...
20 de novembre del 2012, a les 23:11
Carla Espinosa ha dit…
Una entrada molt interesant la veritat, em sorprèn molt, com a tots, el fet de que una cosa així construïda a finals del segle II a.C estigui en bones condicions després de tant de temps.
Bona entrada!
25 de novembre del 2012, a les 20:42
Brian V. ha dit…
hem sorpren que amb tants anys es conservi tan be i no nomes aixo sino que penso en lo grans que eren les dimensions de les seves construccions.
26 de novembre del 2012, a les 17:21
Laia Fernández ha dit…
Cada dia es descobreixen més coses. Esperem poder-ne seguir trobant i així entendre cada vgada més la vida dels romans. S'ha conservat realment bé aquest jaciment, tot i els anys que deu haver passat sota terra. bona entrada!
15 de desembre del 2012, a les 20:47
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació