5 de novembre de 2012

ESGLAIAR

Hola, clàssics! Sabíeu que el verb "esglaiar" té un origen directament llatí?

Els qui llegíem l'Astèrix i Obèlix de petits (i de no tan petits) vam aprendre una pila de frases i paraules llatines: vae victis, alea iacta est, calligae o gladius, entre moltes més.

La paraula "esglaiar" ve precisament de l'última d'aquestes, gladius, que era l'espasa que feien servir els legionaris romans i els gladiadors. De fet, si us hi fixeu, us adonareu que el gladiator era aquell que sabia fer anar un gladius, una 'espasa'.

El gladiador fent anar el seu gladius
De lluitar amb una espasa se'n deia digladiare, forma que probablement acabà donant , en llatí vulgar. Morir atravessat per una espasa deu ser força dolorós i per això deu causar el més gran pànic. Així, del significat primer de esgladiare, 'lluitar amb espasa', es va passar al d''infondre terror mortal', el que actualment equival a 'esglaiar'.

Martí Guallar
2n Batx

11 comentaris:

Maria Guallar ha dit...

Sempre és interessant conèixer l'arrel etimològica de les paraules, però jo tenia una idea diferent de la paraula esglaiar, no pensava que estigués relacionada amb infondre terror, pensava que significava sorprendre, deixar esmaperdut.
Bona feina :)

Yasmina Ketami ha dit...

Ondia! té un origen que mai se't pasaría pel cap. Si, que t'atravessin amb una espassa si que deu ser motiu d'eglaiar.
Molt bona entrada Martí:))

Mariona Lucas ha dit...

Martí realment les teves entrades són molt entretingudes i interessants de llegir a més son cortetes i no es fan pessades. El cas és que m'ha semblat al·lucinant que des de fa tant de temps es conservi un verb del llatí intacte.

Anna Vallhonesta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Vallhonesta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Vallhonesta ha dit...

Carai! No en sabia res de l'origen d'aquesta paraula. No m'havia parat a pensar que podia venir del llatí.
Potser que llegeixi algun Astèrix i Obèlix... jaja

Bona entrada Martí!

Brian V. ha dit...

mai se m'hauria passat pel cap relacionar aquestes dues paraules.

bona entrada.

Angi Johana ha dit...

Sempre és interessant saber l'origen de les paraules, i el seus diferents significats. La veritat, és que, al fer la meva anterior entrada vaig llegir-ne moltes coses sobre el mot "esglaiar" i també en vaig quedar molt sorpresa que fos un origen directament llatí!
Per altre banda, considero que està molt bé que hi hagi còmics com l'Astèrix i Obèlix, ja que aprenem moltíssimes coses inconscientment de la cultura clàssica i tot i que pot ser no és molt, però ja en tenim una gran base.
Bona entrada Martí:)

Laia Fernández ha dit...

Mare meva! No m'hagués imaginat pas que la paraula espasa podés donar tantes voltes. Quan som petits no ens n'adonem de tot el que podem aprendre en aquests tipus de llibres/còmics. bona entrada!

Nadia Olivero ha dit...

Que curiós! Mai m'havia parat a pensar que la paraula espasa tingués tants significats. La veritat és que tots hauríem de llegir més, ja que s'aprèn moltíssim!!
Molt bona entrada!!

Laia Masnou ha dit...

Molt interessant! Jo també llegeixo Astèrix i és veritat que gràcies a això tinc apreses moltes expressions, però no m'havia parat mai a pensar que d'aquestes deriven algunes paraules que fem servir avui en dia. Felicitats per l'entrada!