EL MITE D'ARACNE

Aracne era filla d'Idmó un noble tinter nascut a Lídia. Aracne era reconeguda per ser una noia amb moltes habilitats a l'hora de teixir, a ella li agradava molt que la gent li reconeixes pels seus propis mèrits no per el dels altres.

Com que tothom pensava que era una noia que teixia molt bé, també era molt creguda i un dia es va comparar amb la deessa Atena (deessa de la saviesa i les filadores). La deessa Atena va escoltar tot el que Aracne havia dit i va decidir baixar a la terra disfressada de vella i guanyar-la teixint.

Las Hilanderas, Velàzquez
Doncs les dues van decidir fer una competició on qui fes el millor teixit guanyaria. La deessa Atena el va fer sobre ella mateixa, en canvi Aracne no trobava el tema per poder fer el teixit. Aracne, en observar Atena  disfressada de vella, es va fixar en els genolls que eren d'una dona jove, al veure que era una de les deesses, Aracne va teixir el rapte d'Europa, perquè explicaven les llegendes que el pare d'Atena, Zeus violava i segrestava les deesses i després es transformava en un animal.

Atena, en veure el teixit, es va enfadar molt. La gent a l'hora de exposar els dos teixits van dir que els dos teixits eren perfectes dignes d'una deessa, i la deessa Atena per la vergonya que va fer passar als déus la va transformar en una aranya. D'aquí ve el nom d'aranya d'Aracne.   


El rapte de Europa,Rubens



Adrià Sánchez
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Quin mite més original! Intuïa que el nom d'Aracne vol dir aranya però mai no m'havia parat a pensar en el perquè es deia així aquest personatge de la mitologia grega.
Un mite molt bo per demostrar que la competència a vegades pot arribar a ser dolenta!

Bona entrada Adrià!
Unknown ha dit…
Uaau Adrià! M'ha fet gràcia tornar a llegir aquest mite, i dic tornar a llegir, perquè els alumnes de 4t l'hem treballat a socials aquest curs. Pel que fa a un punt de vista més personal i d'opinió respecte el mite en si, comparteixo la idea de l'Anna, la competència ha de tenir un límit, o moltes vegades acaba portant algun que altre problema.
Per altre banda, crec que és un mite interessant de saber, ja que molts mites els protagonistes són dues divinitats, i en aquest Aracne és una noia humana.

Bona entrada Adrià!
Yasmina Ketami ha dit…
Quina rivalitat i quin mal perdre tenía! Aracne , ara s'enten el perquè del nom, pobre, per saber hilar tan bé és castigada.
Molt bona entrada, la historia del mite és molt original.
Maria Guallar ha dit…
És agradable recordar aquest mite, és un dels meus preferits. Una cosa que potser no queda gaire clara, però, és què té a veure el cuadre de las Hilnderas amb la història. Velàzquez va interpretar el mite de moltes maneres en aquesta pintura. Per començar, les dues dones que realment estan teixin semblen Aracne i Atena, ja que una és vella però té els genolls joves i l'altra és jove i bonica. Més enrere es veuen dos personatges fora de l'època, i un d'ells porta l'armadura d'Atena, així que podria ser ella. I al final de tot es veu el tapís del rapte d'Europa, el que va teixir Aracne.
Bona entrada :)
Brian V. ha dit…
es un dels meus mites preferits des del dia que el vaig escoltar a classe, en aquesta historia hem sembla injust que transformi a la pobre Aracné en una aranya nomes per demostrar ser millor que els deus.
Unknown ha dit…
Carai quin mite! Es nota que Aracné era molt competitiva i que s'ho tenia massa cregut això de teixit molt bé; m'he quedat molt parada amb la seva venjança cap a la deessa Atena.
Per altra banda, també m'ha sorprés l'origen del mot "aranya", mai m'hauria imaginat que vingués d'un personatge mitològic.
En fi, és sorprenent totes les moralitats que hi trobem en cada mite!
Molt bona entrada Adri :)

PS: Maria Guallar, molt bona interpretació dels quadres, no havia pres gaire atenció cap a ells!
Unknown ha dit…
caram quin mite! ja deia jo que ser molt cregut no és una cosa gaire positiva. m'ha agradat tornar a llegir aquest mite. Bona entrada Adri!!
Cristian Martinez ha dit…
Molt bé Adri, ho has explicat amb detalls que a mi se m'havien escapat i que són molt importants per entendre el quadre. Aracne era una noia molt creguda i a la vegada molt valenta, per que, sabent que esta combatent amb una deessa, encara la vol picar, Atenea com no li va sentar molt bé empatar amb una humana, la va convertir en aranya per que no sabia perdre.
Bona Entrada!
Manar ha dit…
aquest mite m'encanta l'any passat el nostre professor de socials ens va explicar l'história que contenía aquest quadre i em va semblar fascinant ja que porta una história dins un altre.
molt bona entrada!
Martina Maldonado ha dit…
Com ja han dit abans, m'ha agradat molt tronar a veure aquest mite, però aquesta vegada amb més detalls i profunditat que a la classe.
Per altra part m'ha semblat molt bona l'aportació que ha fet la Maria, ja que no tenia molt clar que passava dins del quadre.
Bona entrada Adrià!
Laia Fernández ha dit…
Havia escoltat aquest mite ja alguna vegada, però he de dir que no el recordava gaire, i menys el final. És interessant veure que des dels temps més antics ja hi havia rivalitat entre les persones i l'orgull era de les poques coses que la gent perdia. bona entrada!
Meritxell Redondo ha dit…
M'encanten aquests mites! L'any passat, vam estudiar un quadre a història i el professor ens va explicar el mite d'Aracne.
Molt ben explicat, bona entrada! :)
Unknown ha dit…
M'agrada molt aquest mite, ja que té moralitat que tots ens hauriem d'aplicar, la competició pot estar bé sempre i quan tingui un límit.
Molt bona entrada!!
Carla Espinosa ha dit…
Com ha dit la Mireia aquest mite l'hem treballat una mica per sobre quan vam parlar sobre el quadre de les hilanderes.
Aracne va arribar a ser molt cruel però tot té un límit com molt bé diuen els altres.
Molt bona entrada Adrià!
Llúcia Gómez ha dit…
Aquest mite l'hem treballat a Història aquest trimestre, ja que el quadre l'ha pintat Velàzquez i té un rerefons molt interessant. El mite és ben curiós, la deessa que es fa passar per velleta, i que l'altre per venjar-se teixeixi el quadre del rapte d'Europa.. I també que la paraula "aranya" tingui un passat així! Des de que el varem treballar aquest mite m'agrada molt. Molt bona entrada Adri!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES