22 de novembre de 2012

ECO I NARCÍS

Eco i Narcís és un mite d'amor de la mitologia grega, que ara us explicaré.
La nimfa Eco era l'encarregada de vigilar a distància la deessa Hera, que era l'esposa de Zeus, tot això Eco ho feia per a què Zeus no fos descobert quan cantava i jugava amb les nimfes. Hera, que estava molt entretinguda amb la conversa d'Eco, no detectava la infidelitat del seu marit, però al final se'n va assabentar. 

Quan ho va saber, va transformar la nimfa en un eco, de manera que no tenia el control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat.

En el camp, Eco es va enamorar de Narcís, un pastor fill de la nimfa Liríope i del déu-riu Cefís. Narcís no tenia cor i va menysprear i ignorar totalment a Eco. Amb el cor trencat, ella va passar la resta de la seva vida  solitària, sospirant per l'amor que mai havia conegut, va començar a debilitar i aprimar-se fins que només li va quedar la veu.


Eco i Narcís
Un noi que també s'havia enamorat de Narcís i també havia sigut menyspreat va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost. La pregària va ser escoltada per Nèmesi i va maleir a Narcís fent-lo enamorar del seu propi reflex a l'aigua.

Narcís va acabar morint de desamor i va baixar a l'Hades on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor  que va portar el seu nom, Narcís.


Nimfa Eco






Marta Marín
4t ESO

12 comentaris:

Mireia Linares ha dit...

Carai, un mite una mica tràgic, trist... encara que el final ho arregla una mica, tot i així el context és una mica... bé ja ho he dit, tràgic.
Hi ha alguna cosa que no he acabat d'entendre, però la idea general s'entén molt bé!
És impressionant en la primera imatge, la primera pintura, el reflex de Narcís mirant'se a l'aigua, és molt real!

Bona entrada Marta!

Angi Johana ha dit...

Hola Marta,
Carai amb el déu Zeus no? Era molt faldiller...
Respecte aquest mite, ja l'havia treballat fa 3 anys, però m'ha agradat tornar-lo a recordar. Em fa rabia ja que Hera tampoc havia d'estar castigada d'aquesta manera, si a cas Zeus no?

Respecte al càstig que rep Narcís per rebutjar a qui no estimava, tampoc ho considero just, ja que si no estimes a una persona per què has d'estar amb ella? Millor és això, que fer falses esperances, no? Pot ser sí que era massa cruel, però tampoc li va fer res dolent, no sempre tot els amors són corresposts.

En fi, bona entrada Marta! M'ha agradat llegir un altre cop aquest mite, ja que ja no el recordava gaire.

PS: no sé ben bé si és un vídeo el que comparteixes, però no visualitzar res.

Carla Espinosa ha dit...

Aquesta entrada i totes les relacionades amb mites sempre m'han agradat, ja que en totes es pot treure alguna cosa.
Penso que aquest càstig va ser molt cruel, ja que com bé diuen els altres, si algú no estima a una persona no te la culpa, i per això no s'ha de castigar.
De totes maneres es un mite bastant interessant que no havia escoltat fins ara.
Bona entrada Marta!

Paula Gumà ha dit...

Penso com la Mireia, es un mite bastant tràgic i trist, però tot i això es bastant interessant i curiós.
La veritat és que m'ha agradat llegir-lo ja que no el coneixia i com diu la Carla, jo també sòc una persona a la qui li agrada llegir mites, i reflexionar sobre aquests.
Bona entrada Marta!

Brian V. ha dit...

Aquest mite es, com diuen els meus companys, molt tràgic. Tot i que hem sembla que la historia no esta totalment explicada s'enten.

Alba Prieto Portavella ha dit...

Bona entrada marta!
la història o mite una mica trist sobretot quan mort per desamor però un final molt bonic per la part de la flor, quan Narcís mort i després creix una flor que l'anomenen amb el seu nom.

Paula Campelo ha dit...

Mai havia sentit a parlar sobre aquest mite, però sempre que he escoltat algun mite sobre Zeus hi apareixia alguna deessa o alguna noia de la qual s'enamora o la menysprea.

Sincerament crec que amb el càstig que li va donar es va passar una mica de la ratlla, però suposo que en aquell moment la seva ràbia era tant gran que ho va fer sense pensar-ho del tot bé i tenia els seus motius.

Em fa una mica de pena la pobre Eco, ja que viu una història de desamor i passi el que passi tothom té dret a enamorar-se. No sabia que la paraula Eco provenia d'aquest mite.

Bona feina Marta ((:

Llúcia Gómez ha dit...

Quin mite més trist.. S'han passat una mica a l'hora de castigar, no trobeu?

Crec que la pobre nimfa no havia de ser castigada d'aquesta manera, ja que la pobre no havia fet re dolent, simplement entretenia a Hera mentre Zeus sí que feia coses que no li pertocaven..!

I en pobre Narcís.. tampoc ha fet res dolent, tal com diu l'Angi, millor dir que no a la primera que crear falses esperances.

Bon mite, bona entrada!

Tot i que hi han coses que no m'han quedat gaire clares, s'entén be en general! El vídeo, per mala sort no es veu..

Manar ha dit...

és un mite molt trist.. es mereixia el que li havia fet. Em sembla molt curiós com ha aparegut el nom de Narcís mai ho hagués imaginat.
Bona entrada!

Marta Marin Llavero ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris.
Jo estic d'acord amb vosaltres, ja que al llegir-ho també em vaig quedar sorpresa amb la tràgica història d'aquests enamorats.

Laia Fernández ha dit...

El final del mite era d'esperar. M'he sorprès també quan he llegit el nom de Narcís; mai l'havia escoltat per explicar un mite romà. Tot i així, m'ha agrada molt aquest mite. bona entrada!

Marta Marin Llavero ha dit...

Gràcies Laia per el teu comentari. A mi també em va sorprendre quan vaig veure el nom de Narcís.