6 de novembre de 2012

LLUITES DE GLADIADORS

Com ja deveu saber dins l'amfiteatre es celebraven moltíssims espectacles! Uns d'ells són les lluites de gladiadors.

La gent que participava en aquestes lluites eren gladiadors condemnats, esclaus obligats pels seus amos, o sinó homes lliures que no trobaven cap altre recurs per viure.

Els gladiadors eren entrenats, és a dir, que no lluitaven per lluitar, ja havien estat preparats en escoles especials. I els combats es feien com la majoria de les representacions de les pel·lícules romanes, és a dir, els gladiadors havien de desfilar i saludar a l'emperador amb el crit tradicional "aue Caesar, morituri te salutant". 

Després, feien a l'atzar les parelles per lluitar, i seguidament començaven "l'espectacle", és a dir, a barallar-se.  Aquests combats eren vigilats per uns instructors, per si a cas la lluita no era real, és a dir, si els lluitadors fingien eren fuetejats!!!
Al públic li agradava molt fer juguesques, i quan un dels dos lluitadors acabava molt ferit i alçava la mà indicant que ja no podia més, l'emperador decidia amb l'ajuda del públic (que  donaven la seva opinió aixecant o no el polze) si deixar-lo amb vida o no. Finalment, si l'emperador abaixava el polze, el lluitador que anava guanyant el matava.

Gladiador vençedor acabant de matar el seu contrincant

Als bons gladiadors, els seguien molts admiradors, que aquests els mimaven amb molts regals i diners! En aquella època els gladiadors tenien moltíssima importància, i quan guanyaven sortien promocionats en tots llocs, fins i tot en monedes, gerros, o els hi feien estàtues! Tot i això, fins que se'ls concedís una espasa de fusta, que significava que ja es retiraven.

Per altra banda, s'ha de dir que hi podíem trobar molts tipus de gladiadorsels samnites, els secutors, els retiaris, els mirmil·lions, els laquearii, els homoplachu, els essedariii, els andabatae i els dimanchaeri!

Normalment, els gladiadors eren abundants i rics en detalls, el seu armament era ampli, havien d'utilitzar:
un casc, un escut, braçalets , llances, gladius (espasa que feien servir, d'aquí ve l'origen del mot gladiador) i punyal.
Casc, armadura, protector i espasa romana

Els gladiadors a més a més, portaven un vestit curt, i això feia que tinguessin en descobert el pit i la part inferior del cos.  A més, amb una tela, fixaven el cinturó, i recollien als malucs per així no molestar al moviment de les cuixes.

Al llarg de la història han fet moltes representacions de les lluites de gladiadors, una de les pel·lícules que us recomano veure és Gladiator:

Tràiler de la pel·lícula

Per cert, sabíeu que també hi havia dones gladiadores?! Les més destacades serien Amazona i Aquíl·lia. Us sorprèn que n'hi haguessin? Segons Suetoni explica que l'emperador Domicià va fer lluitar dones sota les llum de les torxes per la nit.

Relleu d'Halicarnàs (s. I-ii dC) apareixen Amazona i Aquíl·lia.
Actualment es troba al British Museum, Londres

Angi Johana Chang
4t ESO

15 comentaris:

Yasmina Ketami ha dit...

Les lluites de gladiadors era un dels espectacles on hi anava més gent. Crec que ara ho coneixem gracies ala pelicula de Gladiator. Personalment les trobo molt besties les lluites aquestes.
Moltbona entrada:)

Ivan boveda arrieta ha dit...

Crec que les lluites de gladiadors, eres dels millors espectacles àntics, és com ara el futbol.
Fa poc vaig veure la pel·lícula de Gladiator. Està molt bé si mai l'has vist,te la recomano.
Bona entrada:)!

Clàudia Martínez ha dit...

La pel·lícula de Gladiator, és una de les meves preferides. Es veu clarament com un home que era molt gran entre els soldats, podia convertir-se en un simple esclau tan facilment. No sabia que hi haguessin dones gladiadores, i em sorprèn molt, ja que creia que a les dones les consideraven febles.
Bona entrada!:)

Clàudia Martínez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sandra García ha dit...

És increïble la multitud de gent que hi anava a veure les lluites de gladiadors, com si fos qualsevol esport, com ha dit l'Ivan, era com ara el futbol.
Mai he vist la pel·lícula, però crec que estaria be veure-la, segur que es molt interessant.
Angi, bona entrada!

Llúcia Gómez ha dit...

Angi, quina entrada més interessant! Que curiós que ser gladiador et fes famós igual que ara hi ha gent que es fa famosa jugant al futbol! I lo de les dones gladiadores, que interessant..! Bona entrada:)

Martí Vilalta Grau ha dit...

Molt bona entrada!
Trobo que les lluites de gladiadors havien de ser un espectacle alucinanta amb tota la gent allà animant i cridant.
També he vist la pel·lícula de gladiator i em va agradar molt.

Maria Guallar ha dit...

Molt bona entrada, Angi! Realment m'hagués agradat presenciar batalles de gladiadors, tot i que fossin molt salvatges a la gent de l'època no li importava. La pel·lícula Gladiator està molt ben feta i relata molt bé com un home recent convertit en esclau acaba siguent un gladiador molt famós i estimat.

Brian V. ha dit...

pel que sembla ser gladiador tenia molts avantatges si eres bon lluitador, tenien fama i diners i si eren molt coneguts la gent a lo millor no els deixava morir per perdre un combat.

Adrià Sanchez ha dit...

Angi felicitats per la teva entrada ha estat una de les entrades que més m'ha agradat sobre tot el com expliques els diferents temes. El tema que més m'ha agradat ha estat el de quan els gladiadors aixecaven el dit en senyal de que no podien més i l'emperador havia de decidir si moriria o viuria, crec que és una mica ridícul lo poc que li representa a l'emperador la vida d'algú. Crec que és una entrada molt ben triada! Felicitats Angi! :)

Anna Vallhonesta ha dit...

Grans lluites la dels gladiadors en aquella època a Roma! Aquests espectacles eren part integral de la societat romana. S'omplien del tot els amfiteatres, el més conegut per nosaltres és el Coliseu amb una capacitat impressionant de públic.
Com bé han dit, a la pel·lícula de Gladiator queden molt ben reflectides aquestes batalles i l'ambient que hi havia.
Per altre banda, m'ha sorprès molt llegir que també hi havien noies gladiadores, no m'ho imaginava.

Molt bona entrada!

Manar ha dit...

sempre que veig la película de gladiador m'emociono. L'any passat vaig fer un petit treball per llatí en el qual també vaig expicar la vida del gladiador i haig de dir que ho has fet molt bé.
Crec que els homes d'avui dia no serien capaços d'aguantar el que passaven aquells homes. m'ha agradat molt l'entrada és molt interessant.

Laia Fernández ha dit...

L'any passat vam fer un treball que ens vam centrar molt en els temes dels amfiteatres (entre d'altres)i vam aprendre també que moltes lluites que els gladiadors havien de fer era sobre vaixells. S'omplien els estadis plens d'aigua i competien dos vaixells. En aquests casos, els gladiadors també podien morir ofegats. bona entrada!!

Carla Espinosa ha dit...

Gràcies a la pel·lícula de Gladiator ens podem fer una idea de tot aquest món de lluites entre gladiadors, i adonar-nos de que lluites d'aquestes eren l'espectacle més vist d'aquella època.
Trobo que eren massa cruels entre ells i sobretot per part dels instructors els quals vigilaven que la lluita fos real.
No tenia ni idea de que hi hagués diversos tipus de gladiadors, m'ha agradat molt l'entrada Angi!

Paula Campelo ha dit...

Molt bona entrada Angi!!

Tots hem sentit a parlar sobre les lluites de gladiadors. A la gent d'aquella època els hi encantava, era com un espectacle per a ells. Jo, sincerament, no li trobo res de divertit. Tractaven als homes com a animals, com si fos un joc i no tenien en compte les seves vides, no els hi donaven ni la més mínima importància.

He escoltat moltes coses sobre aquestes lluites, però el que no sabia és que hi havia una sèrie d'instructors que estaven allà vigilant que la lluita no fos fingida i si ho era els fuetejaven.