ESGLAIAR
Hola, clàssics! Sabíeu que el verb "esglaiar" té un origen directament llatí?
Els qui llegíem l'Astèrix i Obèlix de petits (i de no tan petits) vam aprendre una pila de frases i paraules llatines: vae victis, alea iacta est, calligae o gladius, entre moltes més.
La paraula "esglaiar" ve precisament de l'última d'aquestes, gladius, que era l'espasa que feien servir els legionaris romans i els gladiadors. De fet, si us hi fixeu, us adonareu que el gladiator era aquell que sabia fer anar un gladius, una 'espasa'.
El gladiador fent anar el seu gladius |
De lluitar amb una espasa se'n deia digladiare, forma que probablement acabà donant , en llatí vulgar. Morir atravessat per una espasa deu ser força dolorós i per això deu causar el més gran pànic. Així, del significat primer de esgladiare, 'lluitar amb espasa', es va passar al d''infondre terror mortal', el que actualment equival a 'esglaiar'.
Martí Guallar
2n Batx
Comentaris
Bona feina :)
Molt bona entrada Martí:))
Potser que llegeixi algun Astèrix i Obèlix... jaja
Bona entrada Martí!
bona entrada.
Per altre banda, considero que està molt bé que hi hagi còmics com l'Astèrix i Obèlix, ja que aprenem moltíssimes coses inconscientment de la cultura clàssica i tot i que pot ser no és molt, però ja en tenim una gran base.
Bona entrada Martí:)
Molt bona entrada!!