EL DRET ROMÀ
El dret com nosaltres el coneixem és el conjunt de normes que regulen la convivència social mitjançant la fixació d'unes regles. El dret romà és el conjunt de normes que regulaven les relacions jurídiques del poble romà des de la seva fundació fins a la caiguda de l'imperi d'Occident i que va seguir fins a la desaparició de l'imperi d'Orient.
Hi havia diferències entre el ciutadà romà que havia de seguir l'ius civile (dret civil) i la resta d'habitants dels diferents territoris que seguien l'ius gentium (dret del pretor).
Ius civile: Recollia els drets principals dels ciutadans romans tot i que hi havia una delimitació dels drets i es discriminava algunes persones:
- La dona no tenia dret a l'ius sufragii ni a l'ius honorum.
- Els plebeus no tenien dret a assistir a les magistratures però més endavant ho van aconseguir.
- Els magistrats provincials no tenien dret a casar-se amb dones del país ni a l'ius comercii.
- Els nens tenien pocs drets, fins als 25 anys no tenia capacitat per actuar.
Drets de l'ius civile:
-Drets privats:
·Ius conubii, dret al matrimoni.
·Ius comercii, dret a posseir béns, comprar i vendre.
·Testamentifacio, dret a testar i a ser testimoni o beneficiant del testament.
-Drets públics:
·Ius sufragii, dret a votar.
·Ius honorum, dret a ser escollit en càrrecs públics.
·Ius provocationis, dret a apel·lar a l'assamblea del poble en contra de la sentència d'un magistrat.
Principals lleis de l'ius civile:
- Mos Maiorum: Els pontífexs s'encarregaven de jutjar els actes i comportaments. Aquest sistema era arbitrari i el controlaven els patricis.
- La Llei de les XII Taules: Els plebeus es queixaven de les lleis orals perquè perjudicaven els seus drets i no hi havia igualtat, però al final van aconseguir que les lleis es posessin per escrit i que estiguessin a l'abast de tothom.
- La Lex Canuleia: Autoritzaba el dret al matrimoni entre patricis i plebeus.
Com s'obtenia la ciutadania?
S'obtenia a partir del naixement en un matrimoni legal entre ciutadans o per concessió (a vegades l'estat concedia la ciutadania a persones en particular).
Ius gentium:
Els que vivien a fora de la ciutat no eren considerats ciutadans de ple dret per tant l'ius gentium regulava les relacions dels romans amb els estrangers que vivien dins de l'estat romà.
Principals lleis de l'ius gentium:
- Els edictes dels magistrats només podien dirigir-se al poble per escrit.
- La jurisprudència: (homes experts en la vida pública i l'aplicació del dret) assessoraven al magistrat per escrit.
- Els senatus-consulta: decrets emesos pel Senat.
Meritxell Redondo
1r batx
Comentaris
em sembla interessant que es fagin lleis per cada classe social crec que en aquests temps a vegades es necessitaria el mateix. Comparteixo l'opinió amb la Laia.
Bona entrada!
25 anys per poder tenir drets em sembla una mica massa.. però sort que les coses han canviat i és als 18! Bona entrada Meritxell
Em fa molta rabia llegir el fet de que discriminaven a algunes persones, en concret a les dones.. Per sort tot això ha canviat! I el que m'ha sorprès ha estat que els magistrats provincials no es poguessin casar amb dones del país...
Per altre banda, ja havia sentit parlar alguna cosa sobre l'obtenció de la ciutadania, però no tenia ni idea que els edictes dels magistrats només poguessin dirigir-se al poble per escrit.
Bona entrada Meritxell!
Mai m'havia parat a pensar com era el dret en l'època dels romans, però ara, després d'haver llegit la teva entrada, m'ha quedat tot molt més clar.
Després d'haver-li's donat un cop d'ull a algunes de les lleis que hi havia, puc dir que era una societat molt poc igualitària. Algunes de les lleis em semblen molt poc apropiades, com la de que no es tenia cap tipus de dret fins als 25 anys, o que hi haguessin unes lleis tan diferents entre les persones d'alta societat i els més pobres.
Tenim la sort que ara tot ha canviat, en aquest aspecte, a millor. Ara tenim drets als 18 anys i no hi ha tanta discriminació cap al sexe femení entre d'altres.