EL MITE DELS ALOÏDES

Potser no coneixeu qui són els Aloïdes, doncs bé eren dos gegants bessons fills de Posidó i Ifimèdia. Però millor comencem el mite pel principi. 

Com tots sabeu, a la mitologia grega, tot comença quan la deessa de la Terra, Gaia, i el déu del Cel, Urà, eren només un. Va arribar un moment en què Urà tenia por que algun dels seus fills, els Titans, acabés derrotant-los i treien-lo del poder de l'univers. Així que va decidir que no sortissin de la panxa de sa mare. Gea no podia aguantar més el patiment que tenia, i decideix salvar un dels seus fills, Cronos, al qui va manar que castrés amb una falç a Urà, i aquest ho fa fer així. Una vegada que Cronos arriba al poder, cel i terra és separen i Cronos es casa amb la seva germana Rea i comença l'era dels Titans. 

La Castració d'urà, Giorgio Vasari i Christofano Gherardi. Representació de Cronos castrant el seu pare Urà.

Però Cronos resulta ser com el seu pare i va acabar menjant-se a cada fill acabat de néixer, perquè no li passés igual que al seu pare. Rea va engendrar Zeus, i va anar ràpidament a demanar consell a Gea. Aquesta li va dir que li donés una pedra envoltada de llençols com si fos un nadó i Cronos s'ho va menjar. Quan Zeus va créixer, la por del seu pare es va fer realitat, Zeus li va donar un beuratge a Cronos que va fer que expulsés a tots els seus germans que s'havia menjat i junts van lluitar contra Cronos, el van treure del poder i van governar sobre l'univers. 

Representació de Cronos, menjant-se els seus fills

Va ser Gea, l'àvia de Zeus la que li va proporcionar el beuratge, però amb la condició que un cop tingués el poder, li tragués tots els fills d'Urà que encara tenia al seu interior, però Zeus no va complir la seva promesa. 

Llavors la profecia deia que naixerien dos gegants invencibles i immortals als quals cap deu podria guanyar. Aquests són els Aloïdes, dos gegants bessons, Otos i Efiliates, que com he dit abans, eren fills de Posidó. Gea va veure en ells l'oportunitat de venjar-se de Zeus i un dia molt subtilment els va suggerir que essent tant forts, joves i bells, a més d'immortals no tenien perquè estar sota les ordres de Zeus. Llavors els va pujar l'autoestima pels núvols.

Estaven convençuts de la seva superioritat, així que Otos i Efiliates van anar apilant muntanyes fins arribar a l'altura de l'Olimp.  Després d'una gran batalla l'Olimp va quedar sota el poder dels Aloïdes, i els déus de l'Olimp pensaven que estava tot perdut. Però llavors durant un descans de la guerra Otos i Efiliates és van enamorar d'Àrtemis i Hera. Però aquestes els van rebutjar. Àrtemis li va dir a Otos que si alliberava Ares, ella compliria tots els seus desitjos. 

Dibuix de Tommaso Piroli, 1795, representació
dels Aloïdes que mantenen empresonat a Ares

Otos estava convençut d'alliberar Ares, però Afiliates hi estava en contra, així que van començar una forta discussió. Mentrestant Àrtemis va aprofitar per convertir-se en un cérvol i es va plantar davant d'ells. Quan els Aloïdes van veure el cérvol van agafar les llances disposats a caçar-los. Els moviments d'Àrtemis eren tant veloços i precisos que, quan van llançar les llances, es van matar l'un a l'altre. I va ser així com Àrtemis va salvar l'Olimp sencer gràcies  a la seva intel·ligència. 

Segurament havíeu escoltat alguna cosa sobre el mite d'Urà, Cronos i Zeus, però havíeu escoltat alguna cosa sobre aquests Aloïdes que van posar en perill l'estabilitat dels déus de l'Olimp?
Coneixeu alguna altra pintura que representi Cronos devorant els seus fills? podeu posar-ho als comentaris.

Cristian Martinez

4t ESO