18 d’abril de 2013

JOCS ROMANS

En aquesta entrada bàsicament parlaré sobre alguns jocs en els que solien jugar els nens, però també la família.

El fet de jugar a Roma anteriorment era molt normal, ja que la gent i els nens ho feien habitualment, tant a casa com al fòrum o bé al carrer ja que el clima que tenien era l'indicat per tal de poder fer-ho fora de casa. Aquests jocs són practicats avui en dia, però això sí, amb alguns canvis i són els següents:

Gravat de joves romans jugant
  • Tabvla lvsoria: Seria el nostre "tres en ratlla", ja que l'objectiu per guanyar es alinear 3 fitxes en una taula de 3x3.
    D'aquest joc hi ha dos models de taules, una quadrada, que és la mateixa que la nostra o bé una circumferència com la de la foto de sota, però el procediment es el mateix sempre.
Joc de Tabvla Lvsoria 
Tabvla Lvsoria en forma de circumferència








  • Capvt avt navis: Avui dia seria l'origen del nostre joc "cara o creu", però antigament els romans hi jugaven amb parelles, i es tractava de llençar una moneda i al caure no la podia veure ningú. A partir d'aquí els jugadors escullen o caput o navis, i guanya aquella que encerta la moneda. Es van fent parelles i eliminant a partir de que un s'equivoqui fins que només quedi un guanyador definitiu.
Joc de Capvt avt navis

  • Diggitis micare: Aquest joc tracta d'endevinar números, es a dir, es situen els dos jugadors un davant de l'altre, i es posen una mà a l'esquena. A la vegada els jugadors han d'ensenyar la mà i ha de marcar un número amb els dits, i l'objectiu del joc es que els dos jugadors diguin un número del 0 al 10 i guanya aquell que endevina quin número es la suma del dos números que han marcat els dos amb els dits.
Nens jugant a Diggitis micare
  • Fvnem traere: Es formen dos equips que estiguin bastant equilibrats de nombre de jugadors i es fa una ratlla per tal de marcar els límits dels equips. Els jugadors agafen una corda i l'agafen cada equip per un extrem amb el propòsit de fer que els de l'altre equip traspassin la línia límit.
Joc de Fvnem traere
  • Orbis o Trochvus: L'orbis és un joc que tracta de comprovar l'habilitat dels jugadors i que es basa únicament en fer girar un cèrcol amb l'ajuda d'una guva. Normalment era jugat individualment però quan eren un grup de nens es feien uns objectius per tal de que hi hagués un guanyador, i la més lògica era que el cèrcol no caigués.
Noies jugant en grup a Orbis

Per ampliar una mica més la informació enllaço una presentació en què apareixen altres jocs típics dels romans:


Què us semblen, són molt similars als nostres, oi?

Carla Espinosa
4t ESO

3 comentaris:

Angi Johana ha dit...

Bona entrada Carla!
De tots els jocs que has esmentat, el que m'ha cridat l'atenció és Diggitis micare, ja que és el que mai he jugat tot i que sí que he sentit parlar d'ell.

Com bé has dit som molt similars als nostres, la única principal diferència que trobo seria el nom, per tant, podríem dir que són els mateixos...

Respecte al tema, he de dir que personalment considero que és important que aquests tipus de jocs passin de generació a generació ja que realment són molt divertits. I és que, crec que avui dia ens sotmetem a una vida molt sedentària, la majoria dels nens es passen davant d'una gameboy o qualsevol altra pantalla perdent el temps. Considero que aquests jocs ens ajuden a relacionar-nos molt més amb altres persones, no són jocs tant solitaris... per tant, és molt més sociable. Per això, espero que sempre estiguin presents, ja que almenys jo tinc molt bon records d'ells.

Maria Guallar ha dit...

Es increíble que tot i que el temps, les tradicions i les costums hagin canviat molt els nens d'avui en dia encara juguena a jocs que els antics romans jugaven, és fascinant pensar en que els jocs als que jugàven tant de petits tinguessin un origne tant llunyà.
El joc de Diggitis micare m'ha cridat bastant l'atenció, ja que tot i que la mecànica sigui molt diferent, m0ha recordat bastant a pedra-paper-tisora.
Bona entrada:)

Martina Maldonado ha dit...

Bona entrada Carla!!
Ja m'imaginava que els romans juguessin pels carrers com ho fem ara, però no que siguin fins i tot els mateixos jocs! M'ha sorprès molt. A més a més tampoc m'esperava que jocs tan senzills com el de "cara o creu" que ara l'utilitzem per decidir coses o escollir entre una cosa o una altre, siguin jocs tant populars, aquells als que tots els nens juguen un cop al dia.
Per altra part, veig que jugaven molt a jocs matemàtics, que tenen a veure amb el números.
Molt interessant aquesta entrada!!