17 d’abril de 2013

"GROENLÀNDIA" AL TNC


El passat divendres es va organitzar una de les últimes sessions d’una fantàstica obra teatral del dramaturg Jordi Faura a la sala tallers del Teatre Nacional de Catalunya. L’obra en qüestió, que rep el nom de Groenlàndia, no pot deixar indiferent als seus espectadors. 

Essencialment aquest fenomen és apreciable a causa de la captivant i complexe trama que actua a mode de crítica social dels interessos humans i del xoc cultural que actualment és visible en aquelles cultures que no volen adaptar-se a allò que nosaltres anomenem occident.

Referent a l’argument, l’obra centra la seva acció en algun moment de segle XXI, on les principals fonts de petroli s’han esgotat, i consegüentment només són accessibles a una petita i afortunada part de la població. Els personatges principals, caracteritzats en una magnífica representació, es concentren en una família que pertany a aquesta ínfima part. La matrona, Roma, que ha estat diagnosticada d’una malaltia mortal per la qual només hi ha un antídot possible: una flor que creix al nord de Groenlàndia, zona representada com un entorn increïble on encara no han arribat els efectes nocius de la humanitat, no vol desaparèixer sense conèixer el seu net.

Utilitzant aquesta base, l’obra, plena de referències èpiques a l’època clàssica, com ara els noms dels personatges, mites o l’evident idea de la creació de Roma, intenta posar-nos en context en la situació d’una dona que accepta el seu destí i intenta complir els seus desitjos d’una manera molt egoista i amenaçant sense comptar amb els seus dos fills, Ròmul i Rem, caracteritzats: un amb una gran supèrbia, i l’altre amb una senzillesa natural. 

 

Altrament, cal comentar que l’obra pateix d’una estranya i xocant necessitat de mostrar escenes plenes d’imatges brutes i inesperades, però tot i així, cal tenir present la independència d'aquest teatre i les importants referències que fa a allò clàssic.
Al capdavall, és una obra molt interessant que és capaç de captivar qualsevol que la vegi. I, si més no, des del punt de vista de l'evolució de la cultura romana als nostres dies, encara molt més.

I tu, on veus el reflex en la teva vida diària de la passada cultura clàssica?

Àlex Alemán
1r Batx