EL MONT VESUVI I LA DESTRUCCIÓ DE POMPEIA
El mont Vesuvi ha estat molt important a Roma, ja que va arrasar Pompeià. Aquest succés va afectar moltes persones, i evidentment, va matar-ne moltes, també. Això va passar l'any 79 quan el mont Vesuvi va començar a tirar roques volcàniques, gasos i material piroclàstic acumulats duran 700 anys, ja que els habitants de Pompeia havien ignorat el mont Vesuvi i no s'havien fixat que realment era un volcà taponat.
El mont Vesuvi -foto National GeographicLlavors, en aquell matí de l'any 79 s'estima que 2.000 persones van morir al centre de Pompeià i 16.000 en una zona més ample, cosa que és com si tots els habitants de La Garriga perdessin la vida en un mati. Segons alguns historiadors va passar en 10-20min, la majoria d'experts, recalca però, que la majoria no van morir abrasats per la lava com podem pensar, van morir asfixiats instantàniament pel fum, a causa de les temperatures de 300 a 600 graus centígrads.
Aquesta desgràcia ens recorda que en qualsevol moment pot passar un desastre natural que no puguem aturar i que hem de gaudir en cada moment.
Finalment us deixo aquet vídeo recomanat per National Geographic que, amb ajuda d'una animació, recrea el dia en què el Vesuvi va arrasar Pompeia.
Comentaris
I es veu que aquestes cartes són algunes de les fonts primàries més importants que tenim sobre aquest esdeveniment històric i proporcionen una visió directa de la tragèdia i les seves conseqüències.
Personalment m'ha agradat molt aquesta entrada!!
Deixem afegir-te una curiositat:
La famosa erupció del Vesuvi de l'any 79 d.C. no només va destruir Pompeia, sinó també les ciutats veïnes d'Herculà, Estàbies i Oplontis. A diferència de Pompeia, moltes parts d'Herculà van ser preservades en un estat excepcionalment bo per una capa més gruixuda de material piroclàstic. Aquest material va solidificar-se ràpidament i va crear una capa protectora que va conservar estructures de fusta, mobles i fins i tot aliments, proporcionant als arqueòlegs una visió encara més detallada de la vida romana del segle I.