"HÈRCULES" DE DISNEY NO ÉS UNA BONA ADAPTACIÓ

Al 1992 Disney buscava idees per una nova pel·lícula animada, finalment, van decidir fer "Hèrcules", la qual va ser criticada sobretot per lo poc fidel que era envers la mitologia clàssica. En aquesta entrada no ens centrarem si la pel·lícula és bona o dolenta sinó els motius pels quals podem dir que és una adaptació terrible.

Abans de començar, vull aclarir que Disney en cap moment va oferir una representació fidel a la llegenda, sinó que van agafar fragments de la mitologia per construir com van voler un film totalment nou; un llimb entre història de superherois i una comèdia romàntica. La seva justificació per decidir fer-la així va ser la següent, "els mites són una col·lecció d'històries, és història oral i cadascú que el conta l'embelleix per a les seves pròpies finalitats". No sé què us sembla a vosaltres, però per a mi no me la colen, això sí, qui avisa no és traïdor.

Un cop hem fet aquest aclariment, podem procedir a desmuntar el film punt per punt... Només començar la pel·lícula ja veiem la primera discordància i és que la història ens la introdueixen les muses. A continuació, us poso una imatge.


Les muses d'Hèrcules

Sabem que no ens podem esperar del film quan decideixen suprimir quatre de les nou muses que hi ha en total. Segons Disney, van decidir que fos així perquè representessin un quintet de gospel. Per diferents atributs que ens donen al llarg de l'obra, també ens deixen intuir qui és cadascuna d'elles. Començant d'esquerra a dreta, les muses que apareixen a la imatge són Talia, Melpomene, Calíope, Clio i Terpsícore (si voleu saber més sobre cada una d'elles i quines falten, us recomano l'entrada de la meva companya Marta Preatginestós "L'origen de les muses").

La següent llibertat creativa que ens trobem és la conversió del matrimoni entre Hera i Zeus en càndid, mostrant-nos a Hèracles com fill biològic de tots dos. Ara bé, la naturalesa del semidéu procedeix, efectivament, de Zeus i de la seva unió amb la mortal Alcmena (qui fa de mare adoptiva al film). I respecte a la relació que tenia Hera amb el fill bastar de seu marit, es podria dir que és, com a mínim, complicada. Això ho veiem clarament en el tercer conflicte que presenta la pel·lícula, la relació entre Hèracles i Megara. I, encara que, efectivament, Hèracles es casa amb Megara a la mitologia, el seu feliç matrimoni no va durar massa a causa de que Hera li provoca una bogeria temporal a Hèracles. En aquest temps, quan Hèracles no estava dins dels seus cabals, va matar la seva dona amb els seus fills en comptes de viure feliços i menjar perdius, com ens ensenyen a la pel·lícula.

Heràcles i Megara 

Seguidament tenim el naixement de Pegàs que segons Disney va ser obra de Zeus per tal de que fos el company del seu fill però a la mitologia en realitat va nèixer de la sang del cap de Medusa i va ser Belerofonte a qui va acompanyar l'animal alat. 

Per últim, l'entrenador d'Hèracles a la pel·lícula ens presenta a Filoctetes, qui en teoria va formar a tots els grans herois, però en la mitologia això no és així. Filoctetes és un heroi, mentre que el mentor dels herois és Quiró. Quiró és un centaure que va morir a mans d'Hèracles per accident, qui va ser un dels seus alumnes i amic.

Podria continuar desmuntant aquest film, però crec que per ara és suficient. Ara m'agradaria preguntar-vos un parell de coses. Després de llegir aquest article, creieu que "Hèrcules" és una bona pel·lícula? Hem de distingir entre oci i didàctica a l'hora de valorar el film? Espero les vostres respostes!

Irene Roldán 

1r Batx

Comentaris

Maria Teresa Valls ha dit…
Molt bona entrada! En relació amb les teves preguntes crec que no perquè una pel·lícula o llibre no sigui estrictament fidel a la història que utilitza com a base l'hàgim de considerar dolenta. Disney és conegut per adaptar històries més fosques originalment i convertir-les aptes per a nens i crec que en part està bé, ja que presenten històries populars/mitològiques i en fer-ho obren la porta de què en algun futur el nen s'interessi per, en aquest cas, el mite original.
Aina Garcia ha dit…
Molt bona entrada! La veritat esque mai m'havia parat a pensar si la pel·lícula era fidel a la mitologia i crec que poca gent es fixa en aquests detalls. Jo penso que no és que Disney no li importes la mitologia o que no s'haguessin informat però que van fer una "adaptació" que s'adaptava més al públic cap on anava dirigit.Disney ven pelicules amb una història sencilla, sense gaire transfons, romatica i còmica perquè sigui facil d'entendre. Tot i que es veritat que no és gaire bona adaptació, hem de pensar que Disney agafa nomès la idea o el concepte i posa la imaginació per canviar-ho com els hi va millor. Hem d'entendre que Disney es mou en el món dels nens
Amina Boukhzar ha dit…
És una entrada molt interessant Irene, moltes vegades les adaptacions de mites, llibres, etc. no solen ser fidels a les històries reals per diverses raons. Alguns pensen que hi ha d'haver una part més creativa, d'altres que és més complicat representar l'original o que no tindrà l'èxit que volen. A més, moltes produccions tenen un estil predeterminat per fer pel·lícules i sempre a les seves produccions han de fer-ho en el seu estil. Respecte a la teva pregunta, crec que depèn hi ha algunes adaptacions de mites antics que en portar-los a la pantalla de manera adaptada han sigut èxits i eren molt bones pel·lícules, però també considero important que els personatges de les adaptacions siguin els més semblants al mite possible.
Carla López ha dit…
Molt bona entrada! la trobo molt interessant, una pregunta saps si n'han fet mes d'adaptacions de mitiologia?
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! M'ha agradat com assenyales les diferències entre la pel·lícula i les històries de la mitologia grega, com passa amb les muses i la relació entre Hera, Zeus i Hèrcules, i també com has analitzat les diferències i has fet preguntes interessants sobre com valorar-la.
Responent a la teva pregunta, crec que si, ja que la pel·lícula no segueix la història original de la mitologia grega. Els creadors van canviar moltes coses per fer-la més entretinguda. Per exemple, van canviar la relació entre els personatges i van inventar nous detalls com la conversió del matrimoni de Zeus i Hera en una cosa més simple.
Judit Muñoz ha dit…
Bona entrada! Responent a les teves preguntes, jo personalment no coneixo gaire el mite i no he vist la pelicula, pero veient el que has dit, entenc que Disney no fos del tot fidel amb l'adaptació. Si que hem de distingir entre oci i didactica. Podem disfrutar de la pelicula encara que no sigui una bona adaptació? si, clar que podem, pero hem de ser conscients de que la pelicula no es fidel al mite, i hem d'intentar no confondre les dues histories.
Noah ha dit…
Molt bona entrada! És veritat que la pel·lícula d'Hèrcules de Disney s'allunya molt de la mitologia original. Les muses com a narradores i el Pegàs com a amic inseparable d'Hèracles són canvis grans, però entenc que Disney volia fer una pel·lícula divertida i apta per a tots els públics. De totes maneres, és interessant saber què és fidel i què no. Crec que, si més no, hem de valorar la pel·lícula com el producte que és, entretenir el públic, i crec que el seu objectiu inicial el compleix.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)