ALEXANDRE EL GRAN I HEFESTIÓ: L'AMOR NEGAT

A la meva anterior entrada us vaig parlar de la història d'amor verdader entre Psique i Eros. I aquesta setmana us he volgut portar una altra història d'aquest tipus, però aquest cop parlarem de l'amor negat, aquell amor que realment mai és fa públic: l'amor entre Alexandre el Gran i Hefestió. 

Alexandre el Gran era el rei de Macedònia i un gran conquistador, de fet, és conegut a l'actualitat com a un dels estreteges militars més grans de la història. 

Obra hel·lenística original d'Alexandria (Egipte) del segle ll aC
L'autor és anònim

Un dia Alexandre coneix Hefestió, no se sap exactament com ni en quin moment, però els historiadors creuen que potser es coneixien de petits a l'haver estudiat junts. Van créixer junts i després es van allistar els dos a l'exèrcit, tenint així una relació estreta, molt lleial i inclús intima.  

Al seu temps lliure es dedicaven a fer sacrificis als altars d'Aquil·les i Patracols. Però el que és curiós, és que Alexandre venerava i s'identificava amb Aquil·les i Hesfestió amb Patracols, dos personatges de la Ilíada que eren parella.

Quan Alexandre va heretar el tro i va començar a elaborar campanyes militars per expandir el territori de Macedònia, tenia sempre al seu costat a Hefestió. Que finalment va ser anomenat pel mateix Alexandre com a comandant de la cavalleria, càrrec que no se li donava especialment bé. Per tant, es pensa que era una manera de tenir a Hefestío més a prop. 

La parella estava tan unida que Alexandre el Gran es va casar amb la seva segona esposa. Li va proposar al seu íntim amic que és cases amb la germana d'aquesta, perquè així quan tinguessin fills estarien units per sang. Però malauradament, Hefestió es va posar malalt d'una forma bastant sospitosa. El més probable és que fos una malaltia provocada per la febre tifoidal i una setmana més tard va morir. Tot va passar tan ràpid que es diu que Alexandre no va ser a temps d'acomiadar-se  i que quan va arribar, Hefestió ja estava mort. En veure'l sense vida es va tirar sobre el cadàver plorant i va passar un dia i mig al seu costat sense menjar ni moure's d'allà. 
Va ordenar fer dol a tot el territori, va anul·lar totes les celebracions, va prohibir la música, li va celebrar un funeral multitudinari i va ordenar crear una pila funerària a Babilònia perquè fos venerat com a Déu. Però li van denegar aquest desig, així que finalment Hefestió va ser venerat com a un heroi diví.

"La pila d'Hefestió" de Franz Jaffe (1900)

Mica en mica, Alexandre, va anar descuidant la seva salut i finalment es va ficar malalt fins a morir, només uns mesos després d'Hefestió. I així és com va acabar la història d'amor, que mai van arribar a confirmar, entre Alexandre i Hefestió. Que es van conèixer, aproximadament, als 13 anys i no es van separar més d'un any en tota la seva vida. 

Martina Pareras
4t ESO

Comentaris

Aina Garcia ha dit…
És una història molt bonica. Hi ha un documental de Netflix que s'anomena "Alejandro Magno", explica la vida del rei de macedonia i el retrata com una persona homosexual. Jo penso que es igual. La unica cosa que no podem negar esque estimava a Hefestió. Potser era un amor romàntic, negat per les costums de la època. Potser era un amor fraternal. Potser no és cap d'aquestes opcions. La veritat es que, tenien un vincle més enllà de una simple amistat. Un vincle que no enten de limits i ningú el pot entendre menys ells. Fins i tot podriem dir que van morir per l'altra. Hefestió perque Alexandre s'havia casat i Alexadre perquè Hefestió havia mort.
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada Martina! És una història bastant diferent als típics mites romans coneguts, però no deixa de ser una tragédia romana amb tots els elements habituals: Amor intens, gelosia, patiment i finalment amb la mort dels protagonistes. El fet de que sigui una hstòria d'amor no confirmada fa que hi hagi més misteri i la fassi més interessant.
Com a curiositat es diu que Alexandre el gran va ser alumne d'Aristotil juntament també amb Hefestió i que la seva amistat va ser més forta durant aquella época.
Molt bona feina
Caterina Cuspinera ha dit…
M'ha agradat molt! Desconeixia molt aquest tema i ara que en se una mica més el trobo molt interesant

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES