POSEM VEU ALS SEMIDÉUS!

Estimats lectors, he estat fent un cop d’ull al bloc aquesta setmana, m’he adonat d’una cosa, i és que estem acostumats a parlar sempre de déus i deesses, però, què passa amb aquells semidéus? Els oblidem?, doncs jo, tinc pensat posar una mica de veu en ell, fer una petita descripció, i que vosaltres als comentaris pugeu aportar una mica de les seves característiques, així entre tots donar-los veus! Què us sembla la idea? Som-hi doncs!

1. HÈRACLES: 

Pares: Zeus i Aclamena. 

Característiques: Conegut per la seva força sobrehumana.

Fets destacats: Va completar els dotze treballs que inclouen matar el Lleó de Nemea, capturar el cérvol de Cerinia, i netejar els estables d’Augias. 

Hèracles, museu del Vatica. 

2.PERSEU: 

Pares: Zeus i Dànae

Característiques: Heroi conegut per la seva valentia i habilitat en combat. 

Fets destacats: Va decapitar Medusa i va rescatar Andròmeda d’un monstre marí. 

Perseu, per Cellini. Loggia dei Lanzi

3.AQUIL·LES: 

Pares: Peleu, rei dels mirmidons, i Tetis, una nimfa marina. 

Característiques: Invulnerable en tot el cos excepte en el seu taló. 

Fets destacats: Va ser un dels principals guerrers de la Guerra de Troia i és conegut per matar Hèctor, el príncep troià. 

Aquil·les a la cort del rei Licomedes. Col·lecció Borghese, Museu del Louvre (París).

4.TESEU:

Pares: Egeu, rei d’Atenes, o Posidó i Etra. 

Característiques: Conegut per la seva intel.ligència i valentia. 

Fets destacats: Va matar el Minotaure al labarint de Creta i va unificar Àtica sota el seu regnat. 


Copa d'Aisón , del s. V a. C., conservada en el MAN , de Madrid : Teseu venç El Minotaure en presència d'Atena .

5.ORFEU: 

Pares: Apol·lo o Eagros, i la musa Cal·líope. 

Característiques: Talent musical extraordinari, capaç d’encantar a qualsevol ésser amb la seva música. 

Fets destacats: Va viatjar a l’inframón per intentar recuperar la seva estimada Eurídice. 

El déplore d'Orfeu, per Franc Kavčič (1755-1828).

Aquestes són només algunes de les figures mítiques més conegudes. Els semidéus tenen històries fascinants plenes d’aventures i desafiaments que han captivat les imaginacions durant segles. Estimat lector, et convido a explicar-ne alguna als comentaris!

Mercè Vila Valentí 

1r Batx

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
Bona Entrada! La idea de parlar sobre els semidéus, que sovint passen desapercebuts, és molt interessant. M'ha fascinat especialment la història d'Hèracles i els seus dotze treballs, que mostren la seva gran força. També la història d'Orfeu i el seu talent musical, així com la seva aventura per recuperar Eurídice. Aquest tipus de contingut és molt interessant i ens ajuda a conèixer millor aquests personatges de la mitologia.
Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada! Estic d'acord amb tu que en la majoria dels casos solem parlar únicament dels déus de l'Olimp, quan els semideus tenen papers molt importants dins de la mitologia. És per això que jo també vull ajudar a visibilitzar els diferents semideus, així que ara us explicaré la història de Dionís. Primer de tot cal aclarir que Dionís, ara conegut com un dels déus de l'Olimp, abans de tot va ser un semideu. És fill de Zeus i Sémele, filla del rei de Tebes. Però com va passar de ser un semideu a un déu? Doncs bé, Hera, la dona de Zeus, va descobrir la infidelitat del seu marit i va decidir impedir el naixement de Dionís fingint sent amiga de Sémele. Un cop aquestes dues ja eren amigues, Hera es va encarregar que Sémele dubtes de la possible divinitat de Zeus, ja que ella no sabia que Zeus era el rei dels déus. La mortal li va demanar a Zeus que confirmes els seus poders divins i aquest cansat de rebutjar la idea va acabar carbonitzant a Sémele. Davant d'aquesta situació Zeus va decidir rescatar al seu fill del ventre de la seva mare i implantar l'embrió a la seva cama. És en aquest moment quan Dionís rep el seu nom, que en grec significa nascut dues vegades, i quan es converteix en un Déu.
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! És veritat que no sentim a parlar del semideus sovint. Parlant de sedemideus m'agradaria recomanarte el llibre de Percy Jackson, potser ja l'has llegit. El protagonista és un semidéu, fill de Posidó i una mortal, Sally Jackson. Al descobrir qui verdaderament és, el porten a "el campament dels semideus" allà coneix altres semideus com Annabeth Chase, filla d'Atenea. És interessant perque posa importancia als semideus que sovint `passen desapercebuts
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada! M'ha agradat que expliquessis les històries i les característiques d'aquests personatges, que com has dit abans, s'en parla poc d'ells ja que són fills de déus i mortals i se li dona més importància als propis déus. Cal tenir en compte que aquests no són ni del mon terrenal ni el de l'Olimp, sinò una barreja dels dos, és a dir, tenen capacitats i poders sobrenaturals però són mortals com els homes. És per això que en la majoria de mites i històries on apareixen acaben amb la seva mort. La majoria dels semideus neixen per infidelitats dels déus amb dones moratls i en molts d'aquests casos, eren fills de Zeus que era molt capritxós i s'enamorava molt fàcilment. Utilitzava diferents estratègies de seducció o fins i tot les reptava per aconseguir-les. Aquestes pràctiques avui ens semblen impensables i molt mal vistes, però a l'antiga Roma s'utilitzaven molt aquestes tècniques per explicar més facilment els mites i enriquir més la història.
Molt interessant!!!
Noah ha dit…
Bona entrada. Pràcticament tots els semidéus i herois, que sovint també són semidéus, són els protagonistes de les històries més impactants i conegudes de la mitologia grega. Tot i això, això no vol dir que sigui positiu, ja que la majoria d'aquestes històries acaben en tragèdies o amb la mort dels seus protagonistes. Un exemple és la història d'Hèrcules, que després de molts èxits i proeses, acaba en un tràgic final.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES