ELS MIRMIDONS, ELS HOMES FORMIGA

Escrita per -

El nom  "mirmidons" no tan coneguts avui en dia van ser un poble molt famós a l'antiga Grècia per els reputats i  coneguts  guerrers tant valents i justiciers. La part dolenta d'aquest mite és que hi ha diferents versions, però el que explicaré jo és el d'Ovidi a través de la seva obra Les Metamorfosis.

                    Gravat dels Mirmidons fet per Virgili Solis per una edició de Les Metamorfosis d'Ovidi.

La llegenda diu així: Zeus va mantenir relacions amb la nimfa Ègida i va posar el seu nom  a una illa davant del Peloponès, llavors Hera en assabentar-se de l'aventura del seu marit i que havia posat el nom de la seva amant a l'illa, Hera va decidir enviar una horrible plaga que va matar a la majoria d'habitants. Un dels supervivents, el rei, va suplicar a Zeus per tal que repoblés l'illa. Llavors un raig de sol va il·luminar un roure i van sortir unes formigues. Aleshores va demanar que hi hagués les mateixes formigues que persones. Mentre dormia, aquelles formigues es van començar a convertir en humans i, en despertar-se, va veure que el que havia demanat s'havia complert amb èxit.

 Aquí us deixo un vídeo dels mirmidons per més informació;


Carla López 
4t ESO

Comentaris

Tigist Masllorens ha dit…
Ostres Carla! No l'havia escoltada mai aquesta versió. Parlant de la verssió d'Ovidi, diu que quests guerrers també són famosos per ser els soldats fidels d'Aquil·les durant la Guerra de Troia.
I segons altres versions del mite, el seu nom prové del grec (antic) "myrmex", que significa formiga, reflectint la seva natura treballadora i disciplinada, qualitats que els feien formidables en la guerra. Molt bona entrada!!!
2 de juny del 2024, a les 13:40
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada Carla! Molts veuen aquest mite dels mirmidons com una reoresentació del que passa en realitat a les colònies de formigues que a vegades s'enfronten per la possesió d'un territori. En aquestes "baralles", es moren moltes formigues de les dos colònies implicades. Per això diuen que en auqest sentit els homes i les formigues s'assemblen.
8 de juny del 2024, a les 17:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació