L'ESTÈTICA DELS ROMANS

A l'antiga Roma, l'estètica era una obsessió. Com més alt era l'estatus d'una persona, més cuidada era la seva aparença. Els maquillatges, els perfums i els pentinats no eren d'ús exclusiu del sexe femení, sinó que els homes també els utilitzaven per embellir-se i cuidar-se.

EL MAQUILLATGE

A l'antiga Roma hi havia esclaves dedicades exclusivament a la cura de la bellesa dels seus amos.

Relleu del segle III d.c on es veu una dona amb les seves esclaves que la maquillen

Tradicionalment, les dones portaven la pell de la cara de color blanc com a signe d'apassionament. Per aconseguir-ho, utilitzaven una barreja feta a base de guix, farina de faves i sulfat de calci. De vegades, també utilitzaven una base de maquillatge elaborada amb vinagre, mel, oli d'oliva, arrels seques de meló, excrements de cocodril o pols de plom.

Com a símbol de bona salut, les dones ressaltaven els seus pòmuls pintant-los amb tons vermells molt vius. Per això, utilitzaven alquena, cinabri o alternatives més assequibles com suc de móres o els pòsits del vi.

Es pintaven els llavis en tons vermells molt vius, i també estava molt difosa la moda de que les dones es pintessin les venes de les temples de color blau.

 Dibuix d'una dona romana

Els cànons de bellesa romans indicaven que la dona havia de posseir uns ulls grans i unes pestanyes llargues. El perfilador d'ulls s'aconseguia a partir de la cendra o d'una pols feta d'antimoni. Per a l'ombra dels ulls, generalment negra o blava, també s'utilitzava la cendra i el khöl.

A les dones romanes els agradava que les celles estiguessin unides sobre el seu nas. Per això, feien una mescla d'ous de formiga picats amb mosques seques, una barreja que també era utilitzada com a màscara de pestanyes.

Per tractar les pigues utilitzaven cendres de caragols i com a dentrifici feien servir orina.

LES ARRUGUES NO EREN BELLES

Per contrarestar les arrugues era molt comú utilitzar una màscara elaborada amb arròs i farina de faves o bé llet de burra, amb la qual moltes dones es rentaven la cara fins a set ocasions al dia. 

Algunes dones també bullien l'astràgal (un os de sota el turmell) d'una vedella blanca durant quaranta dies i quaranta nits, fins que es transformava en una gelatina, que aplicaven posteriorment amb un drap. 


ELS BANYS HIDRATANTS

Popea, l'esposa de Neró, en tots els seus viatges es feia seguir per un ramat de tres-centes burres, que eren munyides cada matí per tal d'omplir la seva banyera i prendre's un bany hidratant. 

En els banys s'utilitzaven esponges naturals, les spongiae, i sabons també naturals com el struthium, el fang, la farina de faves o la pedra tosca, molts d'ells detergents abrasius que obligaven a utilitzar olis perfumats després de cada bany per tal d'hidratar la pell. 

A més, existien diferents tipus de tovalloles depenent de la seva utilitat: la sabana o tovallola de bany; la facial o tovallola per la cara; i la pedale o tovallola pels peus.

Laura Canadell
4t ESO