5 de febrer de 2015

LA MEDICINA GRECOROMANA

Introducció

La medicina grecoromana, només es refereix a la medicina grega que va ser practicada pels metges grecs en l'època de l'Imperi Romà. En concret, va ser d'Hipòcrates (metge grec), que va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties que va tractar.

Ja des dels inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges havien d’aprendre tot tipus d’habilitats mèdiques. Aquests mètodes, combinaven tractaments científics amb rituals religiosos.

L'aprenentatge de la medicina
Molts dels metges adquirien la seva primera experiència, com a aprenents, als hospitals de l'exèrcit. Allí aprenien (al principi només miraven com treballaven metges experimentats) sobre anatomia i cirurgia per  curar les ferides dels soldats.
El creixement de la medicina greco-romana
Probablement va ser al segle II dC, amb les aportacions de Claudi Galè, quan la medicina occidental va créixer.
Text mèdic romà
La medicina romana no era tan diferent d'avui com es pensaven els historiadors. A més de les oracions als déus, els arqueòlegs van trobar textos grecs conservats a les biblioteques, procediments, diagnòstics i intervencions quirúrgiques de manera avançada per a la seva època.
La teoria principal que regeix tot el diagnòstic mèdic és el de la teoria dels quatre humors d'Empèdocles (encara que existeixen altres teories explicatives).
La teoria dels quatre estats d'ànim
La teoria dels quatre humors es tractava d'un equilibri entre 4 líquids corporals. Aquests líquids van ser una representació sobre l'equilibri humà. En ell es destaca la influència de les estacions de l'any en la producció dels humors.
Una malaltia derivava d'un desequilibri entre els estats d'ànim. Aquest desequilibri era resultat en als canvis de la dieta del pacient.

Aquesta teoria formava la base de tot el pensament mèdic romà, després d'haver-hi alguns canvis. Alguns d'ells van ser fets per Claudi Galè. Entre ells els canvis més importants en què diu que el cos és una sola màquina, perfectament sincronitzada, i que els desequilibris causats pels estats d'ànim es podien trobar en certes parts del cos.


Sang 
"robust, segur, optimista, alegre, feliç."


La bilis groga 
còlera, que significa "la qualitat o estat de ser irascible", que significa "enutjat, furiós, irascible",melsa", bilis,que significa , mal geni", biliar, que significa " l'amargor, la rancúnia, la insolència ", melsa, que significa" barrejat malalt  i mal caràcter ".
Des
Flegma (Phlegma)
ve:
flegmàtic, que significa "lent, impassible, freda, impassible."
bilis negre
malenconiosa, que significa "deprimit, que tendeix a deprimir els esperits, irascible, trist, entristint."
Quadre dels quatre estats d'ànim


Els metges

El  metge  sovint era esclau o llibert, que es desplaçava de poble en poble, tractant els seus pacients a les fires o als mercats.
Però la gent pobre del mon rural, casi mai visitava al metge. Aquests eren atesos per curanderos amb remeis populars.

Barber fent una intervenció mèdica
També el barber feia sovint funcions de metge i fins i tot de cirurgià. Aquests, creaven receptes que curaven algunes ferides. Afaitaven el cap del client, i després estenien sobre la ferida una composició de pasta, amb una espàtula i una cullera de bàlsam.

Les malalties

Hi havia moltes malalties en aquells temps.

Els nens eren sovint les víctimes de grans epidèmies com el tifus.
Més del 90% de la població de l’Imperi era pobra, vivia al camp i tenia una existència més aviat precària.
En anàlisis forenses realitzats recentment a esquelets procedents de qualsevol racó del món romà s'han trobat moltes malalties relacionades amb la malnutrició.
Els metges romans sovint diagnosticaven les malaties que tenien els pacients a través del que aquests havien menjat.


Les intervencions quirúrgiques

Galeno
Intervenció quirúrgica
Les operacions eren molt  doloroses ja que no coneixien cap anestèsic (només plantes,que donaven senyals de calmants). Els pacients bevien molt alcohol per alleugerir el dolor.

Tot i això les operacions que es feien eren molt complexes, es feien amputacions d’extremitats, posar  pròtesis (de cames sobretot) o restablir ossos trencats, cessàrees, extracció de pedres de la bufeta…

Els remeis

Els metges recomanaven practicar exercici perquè ja en coneixien alguns beneficis sobre al cos humà, juntament amb respirar aire pur i anar els banys, per mantenir un bon higiene.
Les infeccions als ulls eren tractades amb  ungüents fets de plom, zinc o ferro.
La  barreja d'herbes medicinals s'afegien al vi i servia per curar problemes pulmonars i, infeccions el pit.
La saba d’algunes plantes era utilitzada per curar problemes de la pell com mossegades de serps.
El fonoll, planta medicinal
  • Unes de les plantes més utilitzades eren:
Fonoll: Es creia que tenia propietats calmants.
Helenio: S'utilitzava per ajudar a la digestió.
Sage: Tot i que tenia poc valor medicinal,  tenia un gran valor religiós.
All: Beneficiós per a la salut, especialment del cor.
La fenigrec: S'utilitzava en el tractament de la pneumònia.
Silphium: S'utilitzava per  una àmplia varietat de malalties i també  pel control de la natalitat.
Willow: S'utilitzava com a antisèptic



Els instruments mèdics:
Els instruments més usats d’un metge i cirugià romà eren:
- Fòrceps
- Ganxos
- Pinces
- Escalpels
intruments mèdics 3
Instruments mèdics
- Paletes
- Agulles
- Ventoses
- Tisores
- Serres
- Palanques per aixecar un os trencat…




El Jurament Hipocràtic
El jurament hipocràtic és un jurament utilitzat pels metges, i altres professionals de la salut que juren per practicar la medicina ètica i honesta. Es creu que va estar escrit per Hipòcrates. El jurament es considera un ritu de pas per als professionals de la medicina en molts països, encara que avui, la versió modernitzada del text varia entre ells. 


Laia Costa 
4t ESO

5 comentaris:

Cecília ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada. Lo dels 4 estats d'ànim ho he trobat molt interessant. Jo també crec que la dieta és molt important en la nostra salut!

Judit Font ha dit...

M'ha impactat molt saber que un barber qualsevol pugés fer de metge. Les operacions per l'època si que eren complexes,però ni em vull imaginar el mal que devia fer. M'ha encantat l'entrada, és molt bona!

gerard casanovas barniol ha dit...

Realment és una entrada molt interessant. M'ha sorprès la teoria dels quatre estats d'ànim, però l'he trobat molt interessant. També és veritat que no m'agradaria experimentar el dolor que havien de fer les operacions sense anestèsia.

Erica Palomares ha dit...

Ostres! No en sabia casi res de la medicina en aquella època, m'ha sorprès veure que no era tan diferent que la d'ara. També m'ha sorprès això dels barbers, ja que no imagino a un barber fent de metge. La teoria dels quatre estats d'ànim també és molt interessant. Molt bona entrada.

Maria González ha dit...

Molt bona entrada! La veritat és que no en sabia res en quant a medecina aleshores ni els remeis que feien servir. Molt interessant la teoria dels quatres estats d'ànim, i m'ha sorprès també el fet de que la mateixa persona qui t'afaitava les barbes era el que t'operava, a dia d'avui seria impensable!