6 de febrer de 2015

LA DANSA A GRÈCIA

La dansa i l’art líric de la Grècia clàssica neix a Creta, caracteritzada per la busca del equilibri, de l’harmonia i la bellesa. Els seus habitants van saber desenvolupar una cultura molt completa en el segon mil·lenni abans de crist. A Creta va ser on els deus van ensenyar les danses als mortals (segons Homero). Els cretencs fan que la fantasia es pugui desenvolupar cada cop més en la vida pública ja que depenen menys dels canons religiosos, fan que la religió i el culte no tinguin tanta importància com els hi era donada. Per aquesta raó a Creta no es van construir grans temples ni estàtues sinó que van construir grans palaus com Knosos i Festos que expressen l’alegria de viure.

En la majoria de palaus es van trobar pintures al fresc i representen temes profans amb la única intenció de plaer estètic. Per els cretencs la vida social tenia molta importància i en ella participaven tant homes com dones: processons, festes, danses, tornejos, espectacles. Homer també explica que en els cap vespres quan el sol es ponia homes i dones ballaven en cercles agafant-se pels “punys” semblant a la sardana. Les cerimònies religioses es basaven en danses, cançons i processos on el paper dominant el tenia la dona que s’ocupava de les diferents interpretacions; ballarines, cantants, processionistes, etc.


                                                        imatge d'un plat amb ballarines

Els anells trobats a creta, al palau de Knossos ens donen l’exemple de la pràctica de dansa a Creta en les quals la majoria de danses era expressar l’animació, l’expressió de sentiments i el moviment. Quan la dansa era individual les ballarines ballaven sobre elles mateixes, al mateix temps doblaven els genolls i apujaven un braç senyalant el cel i l’altre el terra. Aquestes posicions es trobaven ja en les danses egípcies i més tard es trobaran en les danses dionisies i en Eturia.

L’origen dels ballarins era molt divers, hi havia els que ballaven per diversió dels senyors que de normal eren esclaus o fills d’esclaus, llavors hi havia els joves lliures que eren fills de ciutadans que ballaven a les festes religioses. Al s.V la dansa es va anar normalitzant i la ballaven tant ciutadans com esclaus, el saber ballar era molt apreciat per totes les professions, els filòsofs deien que era el mitjà pel qual es podia mantenir un cos bell i un bon estat de salut.

Hi havia diferents estils de dansa: la Tangra, les Dionisíaques i les Pírriques, que en la nostra cultura seria el ball de bastons.



Ariadna Rodrigo
1r batx

2 comentaris:

Erica Palomares ha dit...

Hola, Ari. No sabia que la dansa grega va néixer a Creta,tot i que les danses eres una mica simples, eren molt boniques!

Sara ha dit...

Ari! M'ha agradat molt aquesta entrada. No sabia que la dansa grega s'hagués creat a Creta, és bo saber curiositats.

M'agrada molt la manera de sentir el ball o la música ja que diuen que les ballarines ballaven per expressar l'animació, l'expressió de sentiments i el moviment.

Molt interessant!