LA DANSA A GRÈCIA
La dansa i l’art líric de la Grècia
clàssica neix a Creta, caracteritzada per la busca del equilibri, de l’harmonia
i la bellesa. Els seus habitants van saber desenvolupar una cultura molt
completa en el segon mil·lenni abans de crist. A Creta va ser on els deus van
ensenyar les danses als mortals (segons Homero). Els cretencs fan que la
fantasia es pugui desenvolupar cada cop més en la vida pública ja que depenen
menys dels canons religiosos, fan que la religió i el culte no tinguin tanta
importància com els hi era donada. Per aquesta raó a Creta no es van construir
grans temples ni estàtues sinó que van construir grans palaus com Knosos i
Festos que expressen l’alegria de viure.
En la majoria de palaus es van trobar pintures al
fresc i representen temes profans amb la única intenció de plaer estètic. Per
els cretencs la vida social tenia molta importància i en ella participaven tant
homes com dones: processons, festes, danses, tornejos, espectacles. Homer també
explica que en els cap vespres quan el sol es ponia homes i dones ballaven en
cercles agafant-se pels “punys” semblant a la sardana. Les cerimònies
religioses es basaven en danses, cançons i processos on el paper dominant el
tenia la dona que s’ocupava de les diferents interpretacions; ballarines,
cantants, processionistes, etc.
Els anells trobats a creta, al palau de Knossos ens
donen l’exemple de la pràctica de dansa a Creta en les quals la majoria de
danses era expressar l’animació, l’expressió de sentiments i el moviment. Quan
la dansa era individual les ballarines ballaven sobre elles mateixes, al mateix
temps doblaven els genolls i apujaven un braç senyalant el cel i l’altre el
terra. Aquestes posicions es trobaven ja en les danses egípcies i més tard es
trobaran en les danses dionisies i en Eturia.
L’origen dels ballarins era molt divers, hi havia els
que ballaven per diversió dels senyors que de normal eren esclaus o fills
d’esclaus, llavors hi havia els joves lliures que eren fills de ciutadans que
ballaven a les festes religioses. Al s.V la dansa es va anar normalitzant i la
ballaven tant ciutadans com esclaus, el saber ballar era molt apreciat per
totes les professions, els filòsofs deien que era el mitjà pel qual es podia
mantenir un cos bell i un bon estat de salut.
Hi havia diferents estils de dansa: la Tangra, les
Dionisíaques i les Pírriques, que en la nostra cultura seria el ball de bastons.
Ariadna Rodrigo
1r batx
Comentaris
M'agrada molt la manera de sentir el ball o la música ja que diuen que les ballarines ballaven per expressar l'animació, l'expressió de sentiments i el moviment.
Molt interessant!