LA MEDICINA GRECOROMANA
Introducció
La medicina grecoromana, només es refereix a la medicina grega que va ser practicada pels metges grecs en l'època de l'Imperi Romà. En concret, va ser d'Hipòcrates (metge grec), que va deixar per escrit una detallada descripció de totes les malalties que va tractar.
Ja des dels inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges havien d’aprendre tot tipus d’habilitats mèdiques. Aquests mètodes, combinaven tractaments científics amb rituals religiosos.
Ja des dels inicis de la República, es van començar a crear escoles de medicina a Roma, on els futurs metges havien d’aprendre tot tipus d’habilitats mèdiques. Aquests mètodes, combinaven tractaments científics amb rituals religiosos.
L'aprenentatge de la medicina
Molts dels metges adquirien la seva primera experiència, com a aprenents, als hospitals de l'exèrcit. Allí aprenien (al principi només miraven com treballaven metges experimentats) sobre anatomia i cirurgia per curar les ferides dels soldats.
El creixement de la medicina greco-romana
Probablement va ser al segle II dC, amb les aportacions de Claudi Galè, quan la medicina occidental va créixer.
| Text mèdic romà |
La teoria principal que regeix tot el diagnòstic mèdic és el de la teoria dels quatre humors d'Empèdocles (encara que existeixen altres teories explicatives).
La teoria dels quatre estats d'ànim
La teoria dels quatre humors es tractava d'un equilibri entre 4 líquids corporals. Aquests líquids van ser una representació sobre l'equilibri humà.
Una malaltia derivava d'un desequilibri entre els
estats d'ànim. Aquest desequilibri era resultat en als canvis de la
dieta del pacient.
Aquesta teoria formava la base de tot el
pensament mèdic romà, després d'haver-hi alguns canvis. Alguns
d'ells van ser fets per Claudi Galè. Entre ells els canvis més importants en què diu que el cos és una sola màquina, perfectament
sincronitzada, i que els desequilibris causats pels estats d'ànim es podien
trobar en certes parts del cos.
Sang |
"robust, segur, optimista, alegre, feliç."
|
La bilis groga |
còlera, que significa "la qualitat o estat de ser irascible", que significa "enutjat, furiós, irascible",melsa", bilis,que significa , mal geni", biliar, que significa " l'amargor, la rancúnia, la insolència ", melsa, que significa" barrejat malalt i mal caràcter ".
|
D
Flegma (Phlegma) ve: |
flegmàtic, que significa "lent, impassible, freda, impassible."
|
bilis negre
|
malenconiosa, que significa "deprimit, que tendeix a deprimir els esperits, irascible, trist, entristint."
|
Quadre dels quatre estats d'ànim
Els metges
El metge sovint era esclau o llibert, que es desplaçava de poble en poble, tractant els
seus pacients a les fires o als mercats.
Però la gent pobre
del mon rural, casi mai visitava al metge. Aquests eren atesos per curanderos
amb remeis populars.
 |
| Barber fent una intervenció mèdica |
Les malalties
Hi havia moltes malalties en aquells temps.
Els nens eren sovint les víctimes de grans epidèmies com el tifus.
Més del 90% de la
població de l’Imperi era pobra, vivia al camp i tenia una existència més aviat
precària.
En anàlisis forenses
realitzats recentment a esquelets procedents de qualsevol racó del món romà
s'han trobat moltes malalties relacionades amb la malnutrició.
Els metges romans
sovint diagnosticaven les malaties que tenien els pacients a través del que
aquests havien menjat.
El Jurament Hipocràtic
Les intervencions quirúrgiques
 |
| Intervenció quirúrgica |
Les operacions eren molt doloroses ja que no coneixien cap anestèsic (només plantes,que donaven senyals de calmants). Els pacients bevien molt alcohol per alleugerir el dolor.
Tot i això les operacions que es feien eren molt complexes, es feien amputacions d’extremitats, posar pròtesis (de cames sobretot) o restablir ossos trencats, cessàrees, extracció de pedres de la bufeta…
Els remeis
Els metges recomanaven practicar exercici perquè ja en coneixien alguns beneficis sobre al cos humà, juntament amb respirar aire pur i anar els banys, per mantenir un bon higiene.
Les infeccions als ulls eren tractades amb ungüents fets de plom, zinc o ferro.
La barreja d'herbes medicinals s'afegien al vi i servia per curar problemes pulmonars i, infeccions el pit.
La saba d’algunes plantes era utilitzada per curar problemes de la pell com mossegades de serps.
 |
| El fonoll, planta medicinal |
- Unes de les plantes més utilitzades eren:
Fonoll: Es creia que tenia propietats calmants.
Helenio: S'utilitzava per ajudar a la digestió.
Sage: Tot i que tenia poc valor medicinal, tenia un gran valor religiós.
All: Beneficiós per a la salut, especialment del cor.
La fenigrec: S'utilitzava en el tractament de la pneumònia.
Silphium: S'utilitzava per una àmplia varietat de malalties i també pel control de la natalitat.
Willow: S'utilitzava com a antisèptic
Els instruments mèdics:
Els
instruments més usats d’un metge i cirugià romà eren:
- Fòrceps
- Ganxos
- Pinces
- Escalpels
- Fòrceps
- Ganxos
- Pinces
- Escalpels
 |
| Instruments mèdics |
-
Paletes
- Agulles
- Ventoses
- Tisores
- Serres
- Palanques per aixecar un os trencat…
- Agulles
- Ventoses
- Tisores
- Serres
- Palanques per aixecar un os trencat…
El Jurament Hipocràtic
El jurament hipocràtic és un jurament utilitzat pels metges, i altres professionals de la salut que juren per practicar la medicina ètica i honesta. Es creu que va estar escrit per Hipòcrates. El jurament es considera un ritu de pas per als professionals de la medicina en molts països, encara que avui, la versió modernitzada del text varia entre ells.
Laia Costa
4t ESO
Laia Costa
4t ESO
Comentaris