SÒFOCLES I LES SEVES OBRES
Sòfocles va néixer al segle 496 aC a Colons i va morir al segle 406 aC a Atenes. Va viure en el moment de màxim esplendor de la ciutat, anomenat el segle d'or de Pèricles. Durant aquest període un dels escriptors més importants va ser Sòfocles, però també en coneixem d'altres com Èsquil (525 - 456 aC), Eurípides (484 - 407 aC), Aristòfanes (444 - 386 aC), entre altres.
La seva família era benestant, i per això es va poder permetre una bona educació estudiant música amb Lamprus, el músic més destacat de l'època, i teatre amb Èsquil. Que van ser una bona base per impulsar-lo fins al talent i la popularitat a la que va arribar.
Es desconeix quan va començar a participar en el concurs teatral d'Atenes, però al 486 aC es va donar a conèixer com a autor tràgic, en guanyar a Èsquil, el seu mestre. A partir d'aquell moment s'estimula que va escriure 123 tragèdies per aquests festivals, de les quals va aconseguir 24 victòries. Però a l'actualitat només es conserven, completes, set de les seves obres.
1. Antígona
Antígona, la protagonista de l'obra, es veu sotmesa entre la decisió de seguir les ordres de Creont i no donar-li sepultura al seu germà. O desobeir la paraula del rei, enterrar dignament a Polinèsies i estar disposada a rebre el càstig que això comporta.
2. Èdip rei (la tragèdia més cèlebre de l'escriptor)
Èdip neix amb la profecia que dicta que matarà al seu pare i es casarà amb la seva mare. Quan descobreix la "maledicció" que recau sobre ell, fuig per tal que no s'arribi a complir. Però el que ell no sap és que en comptes de fugir s'està apropant.
3. Àiax
L'heroi protagonista enfadat perquè les armes d'Aquil·les se li han donat a Odisseu, es torna boig i paga la seva ràbia contra un ramat d'ovelles. Quan recupera el seny se sent avergonyit i culpable perquè amb la seva arrogància ha fet enfadar als déus.
4. Les traquínies
Les traquínies relata la decadència del matrimoni entre Deianira i Hèracles. Deianira se sent abandona per un marit aventurer que mai està a casa. Les sospites del desamor que sent Hèracles cap a ella, es converteix en una certesa en descobrir que la passió de l'heroi recau sobre la jove Iole. És llavors quan Deianira planeja un últim acte desesperat per recuperar el seu amor, però no preveu les conseqüències d'aquest.
5. Filoctetes
Filoctetes, company d'Hèracles, és escollit per lluitar a la guerra de Troia. La mossegada d'una serp al peu li provoca un dolor molt fort i a causa d'ell no pot parar de cridar. És per això que els grecs l'abandonen a l'illa deserta de Lemnos, on passa els següents 10 anys. Fins que finalment, els grecs el van a buscar per recuperar el seu arc, heretat d'Hèracles, per guanyar als troians.
6. Èdip a Colons
Després de voltar sense rum, Èdip, vell i cec, arriba a Colons, on està destinat a morir després de totes les seves desgràcies. Els habitants de la zona protesten, i la necessitat de complir amb el destí dels déus, porta que Èdip recorri a l'ajuda de Tebes, el rei d'Atenes.
7. Electra
La història explica com es produeix la venjança de la mort d'Agamèmnon. El relat ens mostra a Electa i al seu germà, Orestes, qui mata a la seva mare i a l'amant d'aquesta per venjar-se de la mort del seu pare. Però el que el germà no s'espera és que al final de la tragèdia, el crim es paga amb crim.
Sòfocles utilitzava la metàfora teatral i, generalment, buscava pertorbar a l'audiència amb les seves obres. Feia servir un llenguatge ric i un ús poc comú de les pauses, que donaven un millor ritme, fluïdesa i tensió dramàtica. També aprofundia molt en el desenvolupament dels personatges complexos i profunds que caracteritzaven les seves tragèdies, explorant les seves emocions i motivacions per desenvolupar l'acció principal de la trama.
Amb les seves obres, Sòfocles ens proporciona una imatge de com eren els aspectes polítics i socials de l'antiga Grècia. Les seves obres van representar la base de totes les representacions occidentals futures i de les tragèdies gregues. Moltes d'elles se centren en com responen els personatges a la pressió, normalment causada per una lluita interna.
Gràcies a Sòfocles es van començar a introduir innovacions dins de la tragèdia. Es col·loca a l'ésser humà al centre de la tragèdia, deixant de banda als Déus i als mites. També s'afegeix un tercer personatge a l'escena perquè doni més joc al diàleg, que va començar a ser més natural. I per últim, es va incorporar l'escenografia.
Martina Pareras
1r Batx
Comentaris