LES GUERRES MÈDIQUES

Escrita per -

Les Guerres Mèdiques (499-449 a.C) van ser una sèrie de conflictes entre les ciutata-estat gregues i l'imperi Persa. Aquestes guerres van ser clau i essencials per al futur de la civilització grega i van marcar un punt important en la història del món antic, ja que les victòries gregues van ajudar a mantenir la independència de les ciutats-estat i van evitar que la cultura grega fos absorbida per l'enorme Imperi Persa.

Un soldat persa (esquerra) i un hoplita grec (dreta) en combat en una cílix del segle v aC

Origen de les Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques van començar per uns específics esdeveniments que van enfrontar els grecs contra els perses. Tot va començar a la regió de Jònia, que estava sota el domini persa. Les ciutats gregues de Jònia van començar a rebel·lar-se contra els perses perquè volien aconseguir ser independents. Aquesta rebel·lió va tenir lloc entre els anys 499 i 494 a.C., i va ser coneguda com la Revolta Jònia. Atenes i Eritrea van enviar ajuda militar als jònics, el que va enfurismar el rei persa Darius I, qui va decidir venjar-se d'aquesta intervenció.

Darius va enviar un gran exèrcit a Grècia per castigar les ciutats que havien ajudat a les ciutats jòniques i, alhora, per expandir el seu imperi. Aquest va ser l’inici de les Guerres Mèdiques.

Batalles més importants

  1. La batalla de marató (490 a.C.)
Una de les primeres i més importants batalles de les Guerres Mèdiques va ser la Batalla de Marató. Després de la rebel·lió jònica, Darios va enviar una flota per atacar Atenes. Els atenesos, sota el comandament del general Milcíades, van aconseguir una victòria sorprenent, derrotant les forces perses. Aquesta victòria va demostrar que les ciutats gregues podien defensar-se contra un enemic molt més poderós i va inspirar gran confiança en les altres ciutats gregues.

    2.La batalla de les termòpiles (480 a.C)

Després de la derrota de "Marató",el rei persa Xerxes, i fill de Darios, va decidir novament atacar a Grècia. Tot i que els grecs van lluitar valerosament, finalment van ser derrotats. Però la resistència dels espartans va guanyar temps per a les altres ciutats gregues i va inspirar el poble grec a continuar lluitant contra els perses. Els espartans van ser coneguts per la seva valentia, i aquesta batalla va quedar com un símbol de sacrifici i coratge.

  1. La batalla de Salamina (480 a.C.)

Després de la derrota a les Termòpiles, els grecs van tenir una altra oportunitat per defensar-se. La Batalla de Salamina va ser decisiva. Els atenesos, liderats pel general Temístocles, van atraure la flota persa a les aigües estretes de l'estret de Salamina, on les naus perses no podien maniobrar. Els grecs, més àgils i millor preparats, van vèncer la flota persa. Aquesta victòria va ser fonamental, ja que va impedir que els perses continuessin el seu atac i va salvar les ciutats gregues.

  1. La batalla de Platea (479 a.C.)

L'any següent, a la Batalla de Platea, les forces gregues es van unir novament per lluitar contra l'exèrcit persa. Els grecs, ara organitzats i millor coordinats, van aconseguir una victòria completa. Aquesta va ser la darrera gran batalla de les Guerres Mèdiques i va marcar el final de la invasió persa. Després d'aquesta victòria, els grecs van aconseguir recuperar la seva independència i van evitar que l'Imperi Persa conquerís Grècia.

Primeres fases de les guerres mèdiques.

Conseqüències

Les Guerres Mèdiques van ser fonamentals per al futur de Grècia i per a la civilització occidental. La victòria grega va assegurar que les ciutats-estat gregues continuessin existint com a entitats independents i no fossin conquerides pel poderós Imperi Persa. Això va permetre que la cultura grega continués a florir i influís en molts aspectes de la història, la filosofia, l'art i la política.

Després de les guerres, Atenes es va convertir en la potència dominant a la regió. Va crear la Lliga de Delos, una aliança de ciutats-estat gregues que es van unir per defensar-se contra les possibles noves invasions perses. Això va permetre a Atenes expandir la seva influència i va portar a un període de gran prosperitat cultural i política conegut com l'Època Daurada d'Atenes.

Però, malgrat les victòries, les Guerres Mèdiques també van deixar una empremta de divisió entre les ciutats gregues. Atenes i Esparta, tot i haver lluitat junts contra els perses, van entrar en conflicte en el futur, el que va conduir a la Guerra del Peloponès, una guerra civil entre les dues grans potències.

Impacte Cultural i Polític

Les victòries gregues durant les Guerres Mèdiques van tenir un impacte enorme en la cultura grega. La victòria a Salamina va reforçar la confiança en la democràcia atenesa, que estava creixent en aquell moment. Els atenesos es van sentir orgullosos de la seva independència i es van centrar en el desenvolupament de la cultura i les arts. Atenes va ser el centre del pensament filosòfic, les arts i la democràcia, amb figures com Sòcrates, Plató i Aristòtil, que van influir profundament en el pensament occidental.

En conclusió, les Guerres Mèdiques van ser una sèrie de conflictes decisius que van determinar el futur de Grècia i la cultura grega. La resistència i la unitat de les ciutats gregues van evitar que l'Imperi Persa conquerís Grècia, i van assegurar que la civilització grega continués desenvolupant-se i influint en el món antic i més enllà. La victòria grega a les Guerres Mèdiques va ser un moment clau en la història, que va marcar el naixement de molts valors i ideals que avui dia encara tenen un gran impacte en la nostra societat.

Vídeo explicatiu Guerres Mèdiques

Alba Gabasa
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació