ELS ORÍGENS DEL TEATRE OCCIDENTAL
El teatre occidental té els seus orígens a l'antiga Grècia, al segle VI aC. Allà va néixer com una forma d'expressió artística lligada a la religió, especialment en honor al déu Dionís. Aquesta tradició es va institucionalitzar i va donar lloc a formes dramàtiques que encara avui es representen.
1: ORIGEN RELIGIÓS: Dionís i els rituals
El teatre grec va néixer en el context de les festes dionisíaques, celebracions religioses dedicades a Dionís, déu del vi, la fertilitat, el desordre i el trànsit entre mons. Aquestes festes es realitzaven en diverses èpoques de l'any, però les més importants eren les Grans Dionísies d'Atenes.
Dionís representava la pèrdua del control racional i la connexió amb les forces primitives i naturals. Això es traduïa en rituals col·lectius, on es ballava, es bevia, es cantava i es recitaven ditirambes, cants corals d'exaltació al déu.
1.1: El ditirambe: l'origen del drama: El ditirambe era un cant coral interpretat per un grup d'homes disfressats de sàtirs. A poc a poc, aquest cant va anar evolucionant: el cor va començar a explicar històries mitològiques i es va afegir la figura d'un corifeu (el líder del cor) que dialogava amb la resta. Aquest intercanvi va ser el primer pas cap a la representació teatral amb personatges i acció.
Aquestes formes primitives van anar guanyant complexitat fins arribar a estructures narratives més formals, donant lloc a la tragèdia grega.
2: NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DE LA TRAGÈDIA
Tèspis: el primer actor: Cap al segle VI aC, un home anomenat Tèspis va tenir una idea revolucionària: separar-se del cor i interpretar un personatge individual. Així, va néixer el concepte d'actor. Aquesta nova forma dramàtica es va presentar per primera vegada a Atenes, i es considera l'inici formal de la tragèdia.
2.1: Els grans dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides:
- Èsquil (segle V aC) va introduir un segon actor, cosa que permetia un diàleg real. Va escriure obres profundament religioses com Prometeu encadenat o Els set contra Tebes.
- Sòfocles va afegir un tercer actor i va desenvolupar els personatges amb més profunditat psicològica. La seva obra més famosa és Èdip rei, una tragèdia sobre el destí inevitable.
- Eurípides, més tard va trencar amb convencions i va presentar personatges humans, conflictius i realistes. En obres com Medea o Les troianes va mostrar la cara més tràgica i amarga de l'existència.
2.2: Característiques de la tragèdia grega:
- Temes: Culpa, destí, conflicte entre voluntat humana i voluntat divina.
- Estructura: Pròleg, parodos (entrada del cor), episodis, estàsims (cants del cor), èxodes (final).
L'objectiu era provocar la catarsi (purificació emocional) en l'espectador.
3. NAIXEMENT DE LA COMÈDIA
3.1:Orígens i funció: La comèdia també té orígens religiosos, però estava vinculada a rituals més desenfadats, amb cants burlescos i danses obscenes. A diferència de la tragèdia, la comèdia abordava temes quotidians, polítics i socials, sovint amb un to satíric.
3.2: Aristòfanes i la comèdia antiga: Aristòfanes és el gran representant de la comèdia antiga. Amb obres com Lisístrata, Les núvols o Els ocells, criticava personatges polítics, filòsofs, la guerra i fins i tot els propis déus. La seva obra combinava humor, poesia i crítica social amb gran intel·ligència.
Més endavant, amb la comèdia nova (Menandre), es va abandonar la crítica política per centrar-se en les relacions amoroses i familiars, anticipant la comèdia moderna.
4. ELS ESPAIS TEATRALS I LA POSADA EN ESCENA
4.1: L'arquitectura teatral: Els teatres grecs es construïen a l'aire lliure, aprofitant la pendent natural del terreny. Les parts principals eren:
- Koilón: graderia en forma semicircular per al públic.
- Orquestra: espai circular central on actuava el cor.
- Skéne: estructura darrere on l'orquestra que servia de fons i de vestidor.
- Parodoi: passadissos laterals per on entraven els actors i el cor.
Un exemple destacat és el Teatre de Dionís a Atenes, amb capacitat per a 17.000 espectadors.
4.2: Elements teatrals:
- Màscares: grans, amb expressions fixes, per marcar el personatges i amplificar la veu.
- Cothurns: sabates amb sola elevada per fer els actors més visibles.
- Música i dansa: el cor no només cantava, sinó que també ballava.
5. CONCLUSIÓ
El teatre grec antic no només és l'origen del teatre occidental, sinó també una de les grans aportacions de la cultura grega a la humanitat. Va sorgir com un ritual religiós, es va transformar en una poderosa eina d'expressió artística i va esdevenir un instrument fonamental per a la reflexió col·lectiva.
Comentaris