SATURN, EL DÉU QUE DEVORAVA ELS SEUS FILLS

A la mitologia grega, hi ha déus molt poderosos i d'altres que directament fan angoixa. Un d'aquests és Saturn, en grec Cronos. Saturn era un tità, un dels déus més antics. Era fill d'Urà, el cel i de Gea, la terra. El seu pare era molt cruel, no volia que els seus fills naixessin i els tancava dins del ventre de la mare. Fins que un dia Gea, farta, li va donar una falç a Saturn i li va fer tallar els genitals al seu pare. A partir d'aquí, Saturn va ocupar el tron i va governar el món.

Però aquí no s'acaba la cosa, a Saturn li van fer una profecia, li van dir que, igual que ell havia destronat el seu pare, un dels fills també ho faria. I a partir d'aquest moment, cada cop que la seva dona Rea tenia un fill, se'l menjava. S'empassava els nadons just quan naixien, no volia que cap pogués créixer i destronar-lo.

Saturn devorant un fill, Rubens

Així va passar amb els seus primers cinc fills. Però quan va créixer el sisè, Zeus (Júpiter en romà), Rea va decidir enganyar a Saturn, i li va donar una pedra embolicada com si fos un nadó, i el va amagar en secret en una cova de l'illa de Creta, on va créixer lluny del seu pare.

Quan Zeus es va fer gran, va tornar per alliberar els seus germans, que Saturn encara portava a dins. Amb l'ajuda d'una poció màgica, va aconseguir que els vomités. Llavors, juntament amb els seus germans (Hades, Posidó, Hera, Demèter i Hèstia), va iniciar una guerra molt gran contra els titans, la Titanomàquia. 

Després de deu anys de lluita, els déus joves van guanyar. Van empresonar els titans al Tàrtar, una mena d'infern profund, i Zeus es va convertir en el nou rei dels déus.


Curiosament, tot i aquesta història tan fosca, els romans veien a Saturn d'una manera més positiva. Era considerat el déu de l'agricultura, el temps i la prosperitat, i li dedicaven unes festes molt conegudes: Les Saturnals. Durant aquells dies, tot es capgirava, els esclaus eren servits pels amos, tothom feia regals i celebraven. De fet, aquestes festes van inspirar part del que avui coneixem com el Nadal.

Aquest mite no només és impactant pel que passa, sinó també pel que simbolitza. Saturn representa el temps (cronos=temps) i el pas inevitable de les generacions. També ens mostra com la por a perdre el poder pot portar a fer coses terribles.


Saturn devorant un fill, Goya

I ara, si el temps (com Saturn) s'ho acaba menjant tot, fins i tot els seus fills, què podem fer les persones per deixar una empremta que el temps no pugui esborrar?

Aquí us deixo un vídeo molt interessant sobre aquest mite:

Aina Cruz Solé

1r Batxi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA