BATRACOMIOMÀQUIA

Escrita per -
Batracomiomàquia és una obra, que en la seva traducció literal vol dir "La Batalla entre granotes i ratolins". Aquesta es caracteritza principalment per la seva paròdia èpica, o sigui, que imita els estils tipics d'obres com la Ilíada (d'Homer) però dins d'un conflicte ximple entre granotes i ratolins.
Tot i que no se sap el verdader autor d'aquesta obra (poema), en un inici fou anomenada una obra d'Homer, però tot això són només possibles teories ni res que s'hagi comprovat.

Representació d'una escena de l'obra Batracomiomàquia, autor desconegut

HISTÒRIA DE L'OBRA
Tot comença quan un ratolí anomenat Psicàrpax (que significa "menja-figues") es fa amic d'una granota de nom Pelecínor. Aquest el convida a casa, però de sobte al costat d'un estany, apareix un cranc gran que espanta a la granota; però, el ratolí acaba ofegat. Acord amb aquestes circumstàncies, els ratolins li declaren la guerra a les granotes com a venjança. 
Desprès de la declaració, els dos bàndols es preparen amb armes com agulles o fulles i comença la guerra. En mig d'aquesta, finalment els déus intervenen enviant crancs gegants que fan fugir a tothom.


               Llibre de Batracomiomàquia, autor desconegut (atribuït inicialment a Homer), s. V i I aC.

MISSATGE DE L'OBRA
El missatge de l'obra de una burla a les guerres. A l'obra, el problema comença per un ridícul conflicte entre una granota i un ratolí, fent comparació amb l'inici de guerres amb raons poc raonables.
A part d'això, l'obra també es riu dels valors heroics exagerats (com el coratge, l'honor o la valentia) que en la literatura èpica - com per exemple, La Ilíada -  ho mostren com valors essencials. En canvi, a l'obra ridiculitzen els personatges i la situació, amb animals petits i en un context absurd.


Juan M. Jimenez
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació