La navegació va ser una part fonamental de la civilització grega antiga. Com que Grècia està envoltada pel mar Mediterrani, els grecs es van convertir en grans navegants i comerciants. Ja des del segon Mil·lenni aC, utilitzaven vaixells de vela i rem per per explorar noves terres, establir colònies i intercanviar productes com oli, vi, ceràmica o metalls. Tot i que no tenen brúixoles ni mapes com els actuals, s'orientaven observant els estels, la posició del sol i les característiques de la costa. A més, coneixien bé els vents i les corrents marines, cosa que els ajudava a planificar les seves rutes. La navegació no només era essencial per l'economia, sinó també per a la difusió de la cultura grega per tot el Mediterrani.
La geografia grega, amb moltes muntanyes i poques terres planes, feia difícil el transport per terra. Per això, els grecs van aprofitar el mar per comunicar-se, comerciar i expandir-se. El mar Egeu i el Mediterrani es van convertir en les seves principals vies de connexió amb altres pobles. Van desenvolupar una cultura marítima avançada, establint rutes comercials i colònies.
Ulisses en el seu viatge de tornada a casa després de la guerra
de Troia.
Els grecs van desenvolupar diversos tipus de vaixells per al comerç i la guerra:
Vaixells mercants: Eren quadrats i amb una sola vela quadrada. S'utilitzaven per transportar productes com oli, vi, ceràmica i metalls
Tirremes: Vaixells de guerra amb tres files de rems a cada costat. Eren ràpids i maniobrables, ideals per a batalles navals.
Siracusa: Un dels vaixells més grans de l'antiguitat, amb 55 metres de llarg i capacitat per a 600 persones. Tenia luxes com jardins, biblioteques i banys amb aigua calenta.
Rutes comercials i productes:
-Els grecs comerciaven amb moltes regions del Mediterrani. Exportaven oli d'oliva, vi, ceràmica, teixits i articles de bronze. Importaven blat, metalls preciosos, fusta i espècies.
Les rutes comercials arribaven fins al nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i la península Ibèrica.
Algunes ciutats gregues van destacar pel seu comerç marítim:
Atenes: amb el port del Pireu, era un centre comercial i naval clau.
Corint: situada en un punt estratègic entre dos mars, controlava importants rutes comercials.
Rodes: una illa amb un port natural que facilitava el comerç amb l'est del Mediterrani.
Pràctiques de navegació:
Els mariners grecs practicaven el cabotatge, navegant prop de la costa i fent parades segons les necessitats. Aquesta tècnica els permetia intercanviar mercaderies i mantenir els vaixells sempre carregats, tant el viatge d'anada com el de tornada.
La navegació estava estretament lligada a la religió. Els mariners oferien sacrificis i pregàries a déus com Posidó per protegir-se dels perills del mar. A més, deïtats com Isis, originària d'Egipte, van ser adoptades com a protectores de la navegació.
Avenços tecnològics a la navegació:
Els grecs van ser pioners en diverses innovacions que van millorar la navegació marítima.
-Quilla en forma de V: Aquesta innovació va proporcionar una major estabilitat als vaixells, permetent una navegació més segura i eficient.
-Ús de brúixoles rudimentàries i mapes: Van començar a utilitzar instruments bàsics per a la navegació, com brúixoles primitives i mapes, facilitant els viatges marítims.
Els ports grecs estaven ben equipats per gestionar el comerç marítim. Els ports comptaven amb molls per a l'atracament dels vaixells i magatzems per emmagatzemar mercaderies.
Emporia: Eren mercats permanents on comerciants de diverses nacionalitats intercanviaven productes, com a Naucratis a Egipte i Gravisca a Etrúria.
El canvi en la manera de navegació d'abans i ara:
-La manera com naveguem ha canviat molt amb el pas del temps. Abans, per orientar-se, les persones utilitzaven mapes de paper, brúixoles i demanaven indicacions a altres. Els viatges es planificaven amb antelació, i qualsevol desviació podia suposar perdre's. Tot era més lent i depenia molt de la experiència del viatger.
En canvi, avui en dia utilitzem dispositius electrònics com el mòbil o el GPS per trobar rutes ràpidament. Amb aplicacions com Google Maps o Waze, es fàcil saber on som i com arribar a qualsevol lloc en temps real. A més, ens indiquen el trànsit, les carreteres tallades i fins i tot els radars. Això fa que viatjar sigui més segur, ràpid i senzill.
En resum, la tecnologia ha transformat completament la manera com ens desplacem, fent que navegar sigui molt més còmode que abans.
A continuació, compartiré un vídeo sobre una batalla de navegació i els vaixells que solien utilitzar per aquest tipus de guerres.
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
.jpg)
.png)
Comentaris