LA VIDA QUOTIDIANA A ROMA

La vida a l'antiga Roma estava marcada per l'estatus social, la feina i els costums que variaven  entre rics i pobres. Des de les primeres hores del dia fins al vespre, els romans seguien una rutina influenciada per la seva posició a la societat, el seu gènere i la seva ocupació.

Els ciutadans rics vivien a domus, cases espaioses amb patis interiors anomenats atris, mosaics decoratius i jardins. Aquests habitatges tenien múltiples habitacions, incloent un triclinium (menjador) i un tablinium (oficina). Els seus esclaus s'encarregaven de la neteja, cuina i els convidats.

D'altra banda, la majoria de la població, especialment els plebeus, vivien a insulae, edificis d'apartaments de diversos pisos fets de fusta i maó. Aquests habitatges eren petits, moltes vegades sense aigua corrent ni latrines, cosa que obligava els habitants a utilitzar banys públics. El risc d'incendis i esfondraments era alt a causa de la mala construcció.

El dia començava a l'alba. Els homes de l'elit política i econòmica assistien al fòrum, el centre de la vida pública, on discutien lleis, feien negocis o resolien assumptes judicials. Els comerciants obrien les seves botigues i parades als mercats, oferint des de pa i vi fins a teles i joies.

Les dones de famílies acomodades solien quedar-se a casa, supervisant els esclaus i organitzant la llar. Algunes participaven en activitats com la teixidura o l'educació dels fills. No obstant això, les dones de classes baixes treballaven com a venedores, nodrisses, filadores o fins i tot com a mèdiques.

Els nens de famílies riques assistien a l'escola des dels set anys. Aprenien a llegir i escriure en llatí i grec, a més d'aritmètica i oratòria. Els fills de famílies més humils, en canvi, aprenien un ofici amb els seus pares o treballaven des de ben petits per contribuir al suport familiar.

El bany era una part fonamental de la vida romana. Les termes públiques eren llocs de trobada on els ciutadans podien banyar-se, fer exercici i conversar. Allí hi havia sales d'aigua calenta (caldarium), temperada (tepidarium) i freda (frigidarium). Els romans feien servir olis estrígils (instruments de metall) per netejar la seva pell.

Pel que fa la salut, els metges romans, influenciats per la medicina grega, practicaven cirurgies i tractaments amb herbes medicinals. No obstant això, moltes malalties es propagaven a causa de la manca d'higiene a les ciutats, especialment a les insulae.

El temps lliure era essencial a la societat romana. Els ciutadans acudien a diferents espectacles, sent els més populars els combats de gladiadors al Coliseu, on lluitaven esclaus, presoners o guerres entrenats. També es feien baralles de feres i recreacions de batalles.

Un altre entreteniment popular eren les carreres de carros al Circ Màxim, on aurigues conduïen quadrigues a gran velocitat mentre la multitud animava els seus equips favorits.

El teatre també formava part del lleure urbà. S'hi representaven comèdies i tragèdies, algunes amb sàtires o polítiques o crítiques a la societat. Els més pobres gaudien d'espectacles de carrer gratuïts organitzats pels polítics per guanyar popularitat.

L'alimentació a Roma depenia de la classe social. Els plebeus menjaven una dieta senzilla basada en pa, llegums, formatge i vi aigualit. La majoria dels aliments s'adquirien als mercats, ja que a les insulae no hi havien cuines adequades.

Els rics, en canvi, gaudien de banquets extravagants amb plats exòtics com paons, ostres, garum  (salsa de peix fermentat) i fruites importades. En aquests sopars s'estiraven en divans i eren atesos per esclaus.

Al capvespre, els romans tornaven a casa seva. Els carrers eren perillosos, ja que no hi havia il·luminació pública i abundaven els lladres. La majoria dels ciutadans evitaven sortir tard, tot i que alguns rics celebraven banquets fins a mitjanit.

Els plebeus dormien en habitacions petites i sense ventilació, mentre que els patrics gaudien de dormitoris amplis i còmodes. Així acabava un altre dia a la gran ciutat de Roma, on la rutina dels seus habitants reflectia la grandesa i les desigualtats del seu imperi.

I ara, si la societat romana depenia tant de l'esclavatge i les diferències de classe, podem considerar que la seva grandesa estava basada en la injustícia?

Aina Cruz

1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA