La Deessa Afrodita, coneguda a l'Antiga Grècia com la deessa de l'amor, la bellesa i el desig, era una figura poderosa que simbolitzava molt més que l'amor romàntic.
Representava la passió, l'atractiu físic i l'instint de desig en totes les seves formes. Amb el seu encant irresistible, podia influir tant en déus com en humans, portant-los sovint a accions impensades amb paraules dolces i mirades seductores.
Segons la mitologia, Afrodita va néixer a l'escuma del mar, creada quan Cronos a talla els genitals d'Urà i els va llençar a l'aigua. De l'escuma en va sorgir Afrodita, totalment formada, i va arribar a la costa de l'illa de Cítera o de Xipre, segons la versió del mite. Allà va ser rebuda pels vents Zèfir i Aura, que la van conduir fins a terra, i per les nereides, nimfes marines que la van vestir i adornar amb joies.
L'illa de Xipre, especialment la ciutat de Pafos, va quedar estretament associada amb Afrodita i sovint es considera el seu lloc de naixement. Aquesta connexió amb el mar i la natura va fer d'ella no només una deessa de l'amor, sinó també una divinitat relacionada amb la fertilitat i els elements naturals.
El seu naixement ha estat una font d'inspiració artística al llarg dels segles. Una de les representacions més famoses és l'obra ''El Naixement d'Afrodita'', que mostra la deessa emergint de l'escuma del mar, imatge que simbolitza la bellesa i la puresa.
Naixement de Venus, Botticelli
Afrodita es va convertir així en un símbol universal de l'amor, la bellesa i el desig, i la seva figura continua present en l'art i la literatura com una expressió de sentiments profundament humans.
PAPER EN LA MITOLOGIA GREGA
La deessa Afrodita va tenir un paper important en molts mites i històries. Estava casada amb Hefest, el déu del foc i dels ferrers, però la seva vida romàntica va ser molt més complicada. Malgrat el seu matrimoni, va tenir nombroses relacions tant amb déus com amb mortals, la més famosa va ser la seva relació amb Ares, déu de la guerra. Aquesta relació entre l'amor i la guerra posa de manifest la dualitat del personatge d'Afrodita, que representa tant els aspectes suaus com els caòtics de l'amor.
Una de les històries més conegudes sobre Afrodita és el Judici de París, que finalment va conduir a la Guerra de Troia. A parís, un príncep de Troia, se li va demanar que jutgés quina entre les deesses Hera, Atena i Afrodita era la més bella. Cada deessa li va oferir un suborn i Afrodita li va prometre l'amor de la dona mortal més bella, Helena d'Esparta. París va triar Afrodita, cosa que va provocar el segrest d'Helena i l'inici de la guerra de Troia.
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Comentaris