MENJARS DE L'ANTIGA GRÈCIA
Els menjars de Grècia eren senzills però nutritius, i estaven profundament influenciats per la geografia i les tradicions agrícoles de la regió.
A l’antiga Grècia, l’alimentació estava basada en una dieta mediterrània senzilla però nutritiva. Els grecs consumien principalment pa, llegums, fruites, verdures, formatge i oli d’oliva. El peix era un aliment comú a les zones costaneres, mentre que la carn era menys freqüent i es reservava per a ocasions especials i sacrificis religiosos.
Els àpats es dividien en tres moments del dia: l’esmorzar (ἀκρατισμός, akratismós), que consistia en pa amb vi o olives; el dinar (ἄριστον, áriston), lleuger i senzill; i el sopar (δεῖπνον, deipnon), que era l’àpat principal. També solien gaudir de banquets, anomenats símpois, on combinaven menjar, vi i converses filosòfiques.
On és servien?
Els menjars es servien d'una manera molt diferent, sobretot segons la classe social i el moment del dia.
Durant les celebracions religioses, sobretot després d’un sacrifici animal, la carn es cuinava i es repartia entre els ciutadans. Aquests àpats sovint tenien lloc a l’àgora (la plaça pública) o dins o al voltant dels temples. Era una manera de compartir el menjar amb tota la comunitat i d’honorar els déus.
Als symposia (banquets per beure) o en festes especials, hi havia esclaus o servents que servien el menjar i el vi als comensals. Aquestes trobades es feien en palaus, cases grans o espais públics. Sovint incloïen música, jocs, ballarines, i fins i tot representacions teatrals.
Comentaris