MENJARS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Els menjars de Grècia eren senzills però nutritius, i estaven profundament influenciats per la geografia i les tradicions agrícoles de la regió. 

A l’antiga Grècia, l’alimentació estava basada en una dieta mediterrània senzilla però nutritiva. Els grecs consumien principalment pa, llegums, fruites, verdures, formatge i oli d’oliva. El peix era un aliment comú a les zones costaneres, mentre que la carn era menys freqüent i es reservava per a ocasions especials i sacrificis religiosos.

Els àpats es dividien en tres moments del dia: l’esmorzar (ἀκρατισμός, akratismós), que consistia en pa amb vi o olives; el dinar (ἄριστον, áriston), lleuger i senzill; i el sopar (δεῖπνον, deipnon), que era l’àpat principal. També solien gaudir de banquets, anomenats símpois, on combinaven menjar, vi i converses filosòfiques.


On és servien?
Els menjars es servien d'una manera molt diferent, sobretot segons la classe social i el moment del dia.

El lloc més característic on es feien els àpats, sobretot el sopar (deipnon) i el symposion, era l’andrón, una estança de la casa reservada als homes i als convidats. Allà es reunien per menjar, beure i conversar. Era una habitació amb bancs o llits baixos (klinai) disposats en forma de lletra U, i el menjar es col·locava en petites taules baixes davant de cada comensal.



En cases més senzilles, sense andrón, el menjar es feia probablement assegut al terra o en tamborets, amb plats compartits. Es feia servir vaixella de ceràmica, i el menjar s'agafava amb les mans o amb culleres. Els coberts com forquilles encara no existien.

Durant les celebracions religioses, sobretot després d’un sacrifici animal, la carn es cuinava i es repartia entre els ciutadans. Aquests àpats sovint tenien lloc a l’àgora (la plaça pública) o dins o al voltant dels temples. Era una manera de compartir el menjar amb tota la comunitat i d’honorar els déus.

Als symposia (banquets per beure) o en festes especials, hi havia esclaus o servents que servien el menjar i el vi als comensals. Aquestes trobades es feien en palaus, cases grans o espais públics. Sovint incloïen música, jocs, ballarines, i fins i tot representacions teatrals.



Genís Pratginestós
1r batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA