MENJARS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -

Els menjars de Grècia eren senzills però nutritius, i estaven profundament influenciats per la geografia i les tradicions agrícoles de la regió. 

A l’antiga Grècia, l’alimentació estava basada en una dieta mediterrània senzilla però nutritiva. Els grecs consumien principalment pa, llegums, fruites, verdures, formatge i oli d’oliva. El peix era un aliment comú a les zones costaneres, mentre que la carn era menys freqüent i es reservava per a ocasions especials i sacrificis religiosos.

Els àpats es dividien en tres moments del dia: l’esmorzar (ἀκρατισμός, akratismós), que consistia en pa amb vi o olives; el dinar (ἄριστον, áriston), lleuger i senzill; i el sopar (δεῖπνον, deipnon), que era l’àpat principal. També solien gaudir de banquets, anomenats símpois, on combinaven menjar, vi i converses filosòfiques.


On és servien?
Els menjars es servien d'una manera molt diferent, sobretot segons la classe social i el moment del dia.

El lloc més característic on es feien els àpats, sobretot el sopar (deipnon) i el symposion, era l’andrón, una estança de la casa reservada als homes i als convidats. Allà es reunien per menjar, beure i conversar. Era una habitació amb bancs o llits baixos (klinai) disposats en forma de lletra U, i el menjar es col·locava en petites taules baixes davant de cada comensal.



En cases més senzilles, sense andrón, el menjar es feia probablement assegut al terra o en tamborets, amb plats compartits. Es feia servir vaixella de ceràmica, i el menjar s'agafava amb les mans o amb culleres. Els coberts com forquilles encara no existien.

Durant les celebracions religioses, sobretot després d’un sacrifici animal, la carn es cuinava i es repartia entre els ciutadans. Aquests àpats sovint tenien lloc a l’àgora (la plaça pública) o dins o al voltant dels temples. Era una manera de compartir el menjar amb tota la comunitat i d’honorar els déus.

Als symposia (banquets per beure) o en festes especials, hi havia esclaus o servents que servien el menjar i el vi als comensals. Aquestes trobades es feien en palaus, cases grans o espais públics. Sovint incloïen música, jocs, ballarines, i fins i tot representacions teatrals.



Genís Pratginestós
1r batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació