EL DRET ROMÀ - LA BASE DEL SISTEMA LEGAL MODERN

El dret romà és el conjunt de reis i principis jurídics que van regir la vida del poble romà durant més de mil anys. És una de les herències més importants que Roma va deixar a la civilització occidental, ja que va influir directament a Europa i Amèrica Llatina. 

1. QUÈ ÉS EL DRET ROMÀ?

És el conjunt de normes jurídiques que es van aplicar a Roma des de la seva fundació (753 a.C.) fins la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 d.C). Va evolucionar durant el temps i va ser recollit en varies col·leccions legals. 

Foto que representa el Dret Romà

2. ETAPES DEL DRET ROMÀ

- ÈPOCA ARCAICA (fins el 130 a.C): Basat en la Llei de les XII Taules (451-450 a.C) que va ser el primer codi escrit romà. 

ÈPOCA CLÀSSICA (130 a.C. - 235 d.C.): Període de gran desenvolupament doctrinal, amb juristes importants com Caius, Ulipià i Papininà.

ÈPOCA POSTCLÀSICA I JUSTINIANEA: L'emperador Justinià (s. VI d.C.) va recopilar tot el dret romà en el Corpus Iuris Civilis, una obra que més tard seria descoberta.

L'obra Corpus Iuris Civilis

3. CARACTERÍSTIQUES DEL DRET ROMÀ

FLEXIBILITAT: Podia adaptar-se als canvis socials i polítics.

- DIVISIÓ DEL DRET: Va establir categories que encara es fan servir:

· Dret públic (interessos de l'Estat) i privat (entre ciutadans)

· Persones, coses i accions, com a base dels tractats legals. 

- EQUITAT I JUSTÍCIA: Va desenvolupar conceptes com la bona fe,  l'equitat i el costum com a fonts del dret.

El dret penal a l'antiga Roma

4. INFLUÈNCIA EN EL MÓN MODERN

Molts països europeus, especialment els de la tradició romà-germànica (Espanya, França, Itàlia o Alemanya) van basar els seus sistemes legals en el Dret Romà.

A Amèrica Llatina, degut a la influència colonial espanyola i portuguesa, també és fonamental.

Conceptes com contracte, propietat, testament, herència i altres provenen directament del dret romà.

I també termes jurídics en llatí com habeas corpus, pro bono, persona non grata que encara es fan servir. 


5. CORPUS IURIS CIVILS

Aquesta gran recopilació legal feta per Justinià en el segle VI consta de:

DIGEST O PANDECTES: Opinions de Juristes.

- INSTITUCIONS: Manual per estudiants de dret.

- CODI: Lleis imperials vigents.

- LIBER AUTHENTICORUM O NOVELLAE: Noves lleis promulgades després del Codi. 

La recopilació legal de Justinià

6. LES PRINCIPALS FONTS DEL DRET ROMÀ

Aquestes són les 3 principals fonts del dret romà. 

- LA LLEI:

Normes dictades per els comicis (assemblees del poble).

Exemple: Llei de les XII Taules, va ser la primera codificació legal pública de Roma.

- ELS PLEBISCITS:

Decisions preses per la plebs (classe baixa) que amb el temps van guanyar força de llei per tota la població. 

- ELS SENATCONSULTS:

Resolucions del Senat Romà. Encara que en un principi no eren lleis vinculants però amb el temps van ser tingudes en compte com font jurídica. 

En resum, el dret romà no només va organitzar la societat romana, sinó que el seu llegat continua viu en els sistemes jurídics actuals. Representa la base de la llei civil moderna i un exemple de com una civilització pot deixar empremtes profundes en la història de la humanitat. 

En aquest vídeo es veu de manera més extensa el dret romà.


Sergio Mansergas
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA