Aquest mite grec en té els inicis en la civilització minoica, va ser una cultura prehel·lenística que va existir fins a l'edat del bronze, quan la majoria dels pobles van tenir una gran crisi econòmica, social i cultural que va fer tornar als inicis de la prehistòria, i oblidar com llegir i escriure. Per això, aquest mite va sorgir pels antics grecs que interpretaven a les societats hel·lèniques, que no van arribar a conèixer, només a través de les llegendes.
El mite ens explica que el rei Minos de Creta va ser ofès greument pel déu Posidó, qui com a venjança va fer que la seva dona, pagués les conseqüències. Posidó va fer que la dona del rei, Pasífae, donés a llum a una criatura monstruosa i agressiva, un Minotaure, meitat home i meitat toro, que s'alimentava per humans.
Escultura del Minotaure, en el Museu Arqueològic
Nacional d'Atenes.
Per amagar la seva vergonya i protegir el poble, el rei Minos va ordenar a l'inventor Dèdal a construir un laberint de la qual la criatura monstruosa mai sortís. Amb l'objectiu de tranquil·litzar al Minotaure, cada nou anys, Minos li oferia a la criatura set dones i set joves que imposava com a tribut a la ciutat d'Atenes.
En una ocasió, Teseu va oferir-se voluntàriament a entrar al laberint com a víctima, amb la intenció de matar al Minotaure i posar final als sacrificis. Ho va aconseguir amb l'ajuda de la princesa Ariadna, filla del rei Minos, que es va enamorar d'ell, i de Dèdal, els qui li van fer arribar un cabdell de fil perquè no es perdés en el laberint.
D'aquest mite aprenem que, el personatge de Minotaure ha transcendit la llegenda i la seva figura s'ha convertit en un autèntic símbol de soledat i desesperança. El Minotaure a més de ser un monstre, també és una víctima dels actes dels mortals i la ira que provocant els deus.
A continuació, un vídeo que aprofundeix sobre el mite del Minotaure:
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Comentaris