LA CAIXA DE PANDORA
El nom de Pandora significa "la que ho dóna tot", va ser la primera dona creada pels déus. Es diu que va ser creada per ordre de Zeus, el rei dels déus, com a part d'un càstig pels mortals.
Cadascun dels déus de l'Olimp va contribuir en donar-li dons i virtuts per adornar a Pandora. Afrodita li va atorgar bellesa i gràcia, Hermes li va donar persuasió, Apol·lo li va concedir el do de la música i del cant, i així successivament. Malgrat aquests dons aparentment beneficiosos, cada déu i deessa li va inculcar una advertència important, que era que mai podria obrir una misteriosa caixa que li va ser lliurada.
La curiositat de Pandora finalment la va portar a desobeir la prohibició dels déus. Un dia, incapaç de resistir a la temptació, Pandora va decidir obrir la caixa. En fer-ho, va alliberar una sèrie de mals i desgràcies que es vam precipitar sobre la humanitat. Entre aquests mals hi havia la malaltia, la bogeria, l'enveja, l'avarícia, la discòrdia, la vellesa i la mort, entre d'altres.
Terroritzada per la maledicció que havia desfermat, Pandora va tancar la caixa ràpidament, però ja era massa tard per evitar que els mals s'estenguessin pel món. L'únic que va quedar a l'interior de la caixa va ser l'esperança.
Algunes versions del mite descriuen que l'esperança era com un esperit o una entitat en forma de papallona que va quedar atrapada a la caixa abans que es tanqués.
La moralitat d'aquest mite és que la curiositat i la desobediència poden tenir conseqüències desastroses. Malgrat els mals que es van desencadenar, l'esperança va romandre allà, simbolitzant la capacitat de la humanitat en aferrar-se a l'esperança fins i tot en els moments més ombrívols.
Comentaris
Moltes gràcies.